Archive for Agost, 2010

27/08/2010

A les zones rurals, hi ha més emprenedors

Segons l’enquesta de percepció sobre el món rural 2010, feta per la Fundació del Món Rural per esbrinar quins són els dèficits de coneixement que sobre aquest àmbit té la societat catalana.

  • La majoria dels enquestats creuen que és més fàcil arribar a finals de mes al món rural, tot i que perceben els salaris com a inferiors
  • L’alimentació és la primera despesa al món rural, i l’habitatge passa a segona posició
  • Creix fins al 30% la població que prioritza el desenvolupament econòmic davant de protecció del medi ambient

Aquests és el resum dels resultats


La població catalana considera que ha millorat la qualitat de vida al món rural

Més del 55% dels catalans creu que ha millorat molt o bastant la qualitat de vida als pobles petits de Catalunya; una percepció de millora que es situa per sobre de la de l’entorn en el que viuen habitualment. Tot i això, enguany ha augmentat més d’un 8% la població que creu que ha empitjorat o ha empitjorat molt la qualitat de vida al món rural, respecte a l’enquesta del 2009. El percentatge de població que considera que ha augmentat la qualitat de vida al municipi on viu, és major a l’entorn rural que a l’urbà. Tot i això, prop del 75% de la població està molt o bastant satisfeta amb el tipus de vida que porta a terme.

El principal motiu per canviar el municipi de residència és per millorar la qualitat de vida

Prop del 30% de la població de Catalunya ha considerat la possibilitat de canviar de municipi de residència, i d’aquests, el 70,4% ho faria per anar a viure a un municipi més petit del que viu actualment. La població disposada a canviar de municipi i anar a un municipi més petit ha augmentat respecte el resultat obtingut l’any passat (58% dels catalans). En entorn urbà, el principal motiu pel qual es canviaria de municipi és per augmentar la qualitat de vida, en canvi en entorn rural, prenen més importància motius de feina. Per contra, el principal motiu de que no es realitzi un canvi de municipi de residència, és per qüestions de feina.

Els serveis al món rural es valoren positivament tant en relació al nivell d’accessibilitat com de qualitat; essent el transport públic i la seguretat els serveis pitjor valorats

En general la població catalana valora positivament l’accessibilitat i la qualitat dels serveis públics als pobles petits, ja que al voltant del 60% dels catalans els considera bons o molt bons. L’excepció la marquen, igual que a l’enquesta de 2009, el transport públic i la seguretat. L’ensenyament, les carreters i la xarxa telefònica i d’internet són els serveis més ben valorats en quan a accessibilitat; i l’ensenyament, l’oferta cultural i la sanitat són els més ben valorats respecte a la qualitat.

En tots els serveis, excepte en carreteres i xarxa telefònica i d’internet, la població catalana valora més positivament la qualitat dels serveis que l’accessibilitat i l’oferta.


Els catalans continuen associant al món rural, els mateixos tòpics de tranquil·litat, vida sana, i natura i medi ambient. Per la població urbana, el principal vincle amb el món rural és a través de les activitats de lleure, i la família i els amics

Preguntant a la població catalana quines són les paraules que li venen a la ment quan pensa en món rural, s’obté com a resposta alguns dels principals tòpics com són vida sana –tranquil·litat (36,1%), i natura – muntanya – medi ambient (21,5%). La població catalana valora el seu contacte amb el món rural en una escala de l’1 al 10, en 5,8; essent la població rural la que considera que hi té més relació.
El principal lligam amb el món rural dels catalans que viuen a les ciutats, és a través de les activitats de lleure, i de la família i els amics. Per contra, el principal lligam dels catalans de món rural, és que hi viuen i també a través de la família i els amics. De les activitats que porten els catalans a tenir contacte amb el món rural, les que s’han realitzat amb més freqüència són els esports d’aventura i el turisme. Sobre les diferències entre els valors de la població rural i la població urbana, gairebé 80% dels catalans creu que hi ha diferències significatives. Les principals diferències destacades s’associen a que al món rural hi ha més vincles entre les persones, major companyonia i sentit col·lectiu; i també a que hi ha més respecte entre les persones i respecte pel medi ambient.

Prop del 70% dels catalans considera que els mitjans de comunicació informen poc o gens del que passa al món rural, i que quan ho fan utilitzen tòpics

Els mitjans de comunicació informen poc o gens del que passa al món rural, pel 70% de la població catalana. I gairebé tres quartes parts dels catalans, considera que quan s’informa, es fa utilitzant tòpics. En relació a uns determinats programes de televisió, la població de Catalunya considera que els que informen de forma més actual i adaptada a la realitat del món rural són els Informatius, España directo, Espai Terra i Ventdelplà. Tot i així, cal destacar que més de la meitat de la població catalana no ha vist mai la majoria de programes de televisió preguntats.

Tot i que el 66,6% de la població considera que té més possibilitats d’èxit posar un negoci en un entorn urbà, és a les zones rurals on hi ha més població que ha considerat la idea d’obrir-ne un

La població catalana considera en un 66,6% que hi ha més possibilitats d’èxit per posar un negoci en entorn urbà. La població dels pobles petits confia més en la possibilitat d’èxit en posar un negoci en entorn rural, que la població de les ciutats. La població que ha considerat alguna vegada obrir un negoci en el seu municipi és superior a les zones rurals que a les zones urbanes, com també és superior el percentatge d’homes que es mostren emprenedors respecte a les dones.
Els joves són també el grup d’edat que amb major percentatge ha considerat posar un negoci al seu municipi, però al mateix temps, el 88% de la població considera que el principal motiu d’abandonament dels pobles dels joves és degut a la feina i a les oportunitats professionals.

El 72% dels catalans creu que els salaris són més baixos en els entorns rurals, però més del 80% pensa que costa més arribar a final de mes a les ciutats

Els salaris de la població són més baixos en les zones rurals, segons el 72% dels catalans, percepció que augmenta a mesura que augmenta la ruralitat del poble. Tot i això, el 80% de la població creu que costa més arribar a final de mes a les zones urbanes de Catalunya. De diferents despeses associades a la llar, els catalans consideren que la que representa major esforç econòmic és l’habitatge (57%), seguit per la feina – estudis (44%), la formació – educació (40%), i la salut (31%). En general, totes les despeses representen un major esforç en l’àmbit urbà que en el rural, essent l’habitatge el que presenta major diferència.

Una àmplia majoria dels catalans considera el sector agrari important per conservar el territori i produir aliments, tot i que el 67% de la població creu que s’ha vist més afectat per la crisi que altres sectors

Els catalans valoren en prop d’un 80% com a molt o bastant important el sector agrari per a conservar el territori i el paisatge, i per a la producció d’aliments pel conjunt de Catalunya. També es valora com a important per evitar el despoblament de les zones rurals (73%), i només un 65% dels catalans considera el sector agrari important pel desenvolupament  econòmic del país. Tots aquests percentatges han disminuït respecte als obtinguts amb l’enquesta de 2009.
L’agricultura és una activitat considera amb poc o cap futur pel 53% de la població catalana, percentatge inferior al de l’enquesta de 2009 (60%); cal destacar que el col·lectiu dels joves és el que veu més bon futur a l’agricultura. Prop del 67% de la població catalana creu que el sector agrari s’ha vist més afectat per la crisi que altres sectors d’activitat.

La protecció del medi ambient continua sent prioritària enfront al desenvolupament econòmic

La meitat de la població catalana aposta per la protecció del medi ambient enfront del desenvolupament econòmic. Tot i això, el percentatge que considera prioritari el desenvolupament econòmic ha augmentat respecte els resultats obtinguts amb l’enquesta del 2009, i ha passat del 23,4% a situar-se al 30,4%. La població de les zones rurals és la que prioritza en major mesura el desenvolupament econòmic front la protecció del medi ambient.
Més del 90% dels catalans veu com a compatibles les activitats que es duen a terme en l’agricultura i la ramaderia amb la conservació del medi ambient. S’apunten com a activitats no compatibles, la utilització de productes químics i pesticides, i els purins.
Obrir tallafocs, arreglar camins forestals i el pasturatge són activitats considerades com a beneficioses per la conservació dels boscos i del paisatge per més del 83% de la població. Per altra banda són considerades com a poc o gens beneficioses per conservar el bosc i el paisatge, l’explotació de la fusta (39,7%) i el fet de no intervenir-hi (67,7%).

Poc més del 50% dels catalans pensa que qui consumeix més aigua és el sector industrial, per davant de l’agricultura i del consum domèstic

El sector industrial és considerat erròniament com el que gasta més aigua per la meitat de la població catalana, enfront del 20% que considera que és l’agricultura, i el 26% que creu que el consum domèstic és el que gasta més aigua. Aquesta percepció equívoca ha millorat lleugerament respecte a la percepció obtinguda l’any 2007, on el 57% de la població considerava que era la indústria qui consumia més aigua.
Gairebé la meitat de la població catalana està poc o gens d’acord en afirmar que el sector agrari malgasta molta de l’aigua utilitzada. I més del 80% dels catalans creu que l’aigua utilitzada en el sector agrari no es malgasta, ja que serveix per a produir aliments que la població es menja.

Tot i que hi ha la percepció que les subvencions no s’aprofiten tant com es podria, es creu que tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar, i la població està d’acord amb que la Generalitat hi destini recursos econòmics

Una àmplia majoria dels catalans creu que tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar a tots (96%), i de la mateixa manera creuen adient que la Generalitat de Catalunya hi destini recursos econòmics (95%). Tot i això, l’opinió de la població catalana respecte les subvencions que rep el sector agrari no és tant positiva. Tot i que gairebé el 60% dels catalans creu que les ajudes que rep el sector agrari són insuficients, també hi ha la percepció que aquestes no es reparteixen correctament (68%), i que no s’aprofiten tot el que es podria (54%). Cal destacar el desconeixement que existeix respecte a les subvencions del sector agrari, aproximadament el 16% de la població urbana no contesta a aquestes preguntes.

Informe

Enquesta de percepció

Comparativa dels resultats 2008-2010

Anuncis
26/08/2010

Butlletí informatiu “Rur@l News” 9

25/08/2010

Rural Living Lab Pirineus, a la universitat d’estiu de l’UPV

El setmanari Punt TIC es fa ressò de la presentació de l’experiència del Rural Living Lab Pirineus que es va fer dins del marc dels cursos d’estiu de la Universitat del País Basc, el passat 22 de juliol.

Via: Punt TIC

25/08/2010

Premis de contes breus ‘Relats d’Europa’

L’Oficina de Cooperació Europea de la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona , a través del Europe Direct Barcelona,  convoca els Premis de contes breus ‘Relats d’Europa’, amb la voluntat de reconèixer social i institucionalment la tasca desenvolupada per la ciutadania en favor dels valors i ideals europeus i/o la visibilització, presència o ressò europeu de les nostres ciutats, pobles i viles de la província de Barcelona. En particular aquestes premis pretenen assolir els següents objectius:

  • distingir a la ciutadania de la província que hagi contribuït, a través del seu conte breu o relat al desenvolupament de les diferents realitats, valors i ideals europeus;
  • estimular la projecció europea de la ciutat, poble o vila de la província, i
  • il·lustrar experiències que es viuen a les ciutats en el marc de convivència de l’espai comú europeu.

Pot participar-hi qualsevol persona física, resident a la província de Barcelona, que tingui més de sis anys. S’estableixen tres categories de premis: infantil (de 6 a 13 anys): una bicicleta i llibres de lectura, juvenil (de 14 a 18 anys): un note-book i adults (+de 18 anys): una viatge i una nit d’hotel a Brussel.les per a un cap de setmana.

Els contes hauran de tenir una extensió d’entre dos i cinc fulls DIN-A4 i podran estar escrits en català o castellà. El termini per presentar les propostes finalitza el 30 de setembre de 2010.

“BASES REGULADORES I CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE CONTES BREUS “RELATS D’EUROPA”
Convocatòria: 02653/2010
Primera.- L’objecte d’aquestes bases és la regulació de la concessió dels Premis de Contes Breus “Relats d’Europa”.
Aquests premis pretenen assolir els objectius següents:
1. Premiar a la ciutadania de la província que hagi contribuït, a través del seu conte breu o relat al desenvolupament de les diferents realitats, valors i ideals europeus.
2. Estimular, per mitjà del relat o conte, la projecció europea de la ciutat, poble o vila de la província.
3. Il·lustrar experiències, aspectes o situacions que es viuen a les ciutats, pobles o viles de la província en el marc de convivència de l’espai comú europeu en base als valors i ideals de la diversitat i interculturalitat.
Segona.- Podrà participar en la convocatòria dels premis, d’acord amb allò previst en aquestes bases:
1. Qualsevol persona física, resident a la província de Barcelona, que tingui més de 6 anys en el moment de finalització del termini de presentació de les candidatures a la present convocatòria.
Tercera.- Hi haurà tres categories de premis:

  • Infantil (de 6 a 13 anys): Una bicicleta i llibres de lectura
  • Juvenil (de 14 a 18 anys): Un note-book.
  • Adults (+ de 18 anys): Un viatge i una nit d’hotel a Brussel·les per a un cap de setmana.

Els candidats/tes es presentaran a una o altra categoria segons l’edat que tinguin en el moment de finalització del termini de presentació de les candidatures.
Quarta.- Els contes breus, juntament amb la instància de sol·licitud de participació es presentaran, dins el termini que s’estableixi en l’acord de convocatòria dels premis, en el Registre General de la Diputació de Barcelona, sens perjudici de la utilització dels mitjans que estableix l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Cinquena.- Els contes breus tractaran de la visualització d’Europa dins la seva ciutat, poble o vila de la província de Barcelona i tindran el format següent:
– Extensió d’entre dos i cinc fulls DIN-A4.
– Tipus i mida de lletra: “arial”, “12”
– Espaiat: Normal a doble espai.
– Idioma: Català o castellà.

Sisena.- El Jurat, que avaluarà les candidatures presentades en funció del grau d’assoliment dels objectius fixats a la base primera i elevarà la proposta de resolució, estarà format per les persones següents:
– El Director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona
– El Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
– El Responsable de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona
– El President del Consell Català del Moviment Europeu
– El Tècnic Assessor de Relacions Internacionals Culturals de la Diputació de Barcelona
Així mateix, un secretari elaborarà l’acta resultant de la reunió del Jurat.
L’òrgan responsable de la resolució del procediment per a l’atorgament dels premis serà aquell que es determini d’acord amb la normativa sobre delegacions de competències i atribucions d’òrgans de la Diputació de Barcelona, diferents del Ple.
El Jurat podrà, discrecionalment, deixar desert el concurs o no esgotar el crèdit total previst.
Setena.- Els/les guanyadors/res dels premis cediran de manera no exclusiva els drets d’explotació de la propietat intel·lectual (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) dels contes breus premiats a la Diputació de Barcelona.
Vuitena.
1. El fet de presentar la documentació per tal de participar i d’optar a la concessió d’aquests premis, suposa l’acceptació íntegra i sense reserves d’aquestes bases.
2. El Jurat resoldrà les qüestions que puguin sorgir no previstes en aquestes bases.”

25/08/2010

Curs d’especialista universitari en Participació Ciutadana i Desenvolupament Local

Et fem arribar la informació relativa al curs d’Especialista Universitari en Participació Ciutadana i Desenvolupament Local que es durà a terme a Tremp a partir del proper mes d’octubre, organitzat per l’Ajuntament de Tremp i la Universitat de Lleida i amb el suport de la Direcció General de Participació Ciutadana, la Diputació de Lleida, l’Institut pel Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

El curs, que té una equivalència de 15 crèdits ECTS, s’adreça a responsables tècnics i polítics que treballen en l’àmbit del desenvolupament local i la participació ciutadana, i a qualsevol altra persona amb inquietuds, interessos professionals o responsabilitats institucionals en relació a aquests àmbits de les polítiques públiques locals.

Horari i calendari
Divendres, de 9:30 a 13:30 de i de 15 a 19
Dissabte de 10 a 14
Octubre: 8/9/22/23
Novembre:5/6/19/20
Desembre: 10
Gener:14/15/28/29
Febrer: viatge d’estudis de 4 dies (dates i lloc a concretar)

Lloc de realització:
Centre Cívic Tarraquet
c/Alcalde Rossell, 8-10, baixos
25620, Tremp
Els tallers del mes de gener es duran a terme en altres territoris de l’Alt Pirineu i Aran

Informació i matriculació
Ajuntament de Tremp. Plaça de la Creu, 1. 25620 Tremp
973 65 00 05 – ext 341 / 348
promocioeconomica@ajuntamentdetremp.cat
http://www.ajuntamentdetremp.cat
Import de la matrícula: 300 euros.  (El preu dels curs inclou part del cost del viatge d’estudis).

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb l’Ajuntament de Tremp (àrea de Promoció Econòmica): 973 65 00 05 – ext. 341 / 348 ( Sònia, Sílvia o Dolors), o bé per correu electrònic a: promocioeconomica@ajuntamentdetremp.cat

10/08/2010

Brussel·les aconsegueix ajuts maternals pels autònoms i autònomes

A partir de demà 16 d’agost  els treballadors autònoms i els seus cònjuges de la UE gaudiran, tindran per primera vegada el dret a rebre prestacions i permís de maternitat, dins d’un nova directiva europea que pretén reforçar la capacitat empresarial femenina. Aquesta nova legislació de la Unió Europea, millora els drets a la protecció social de milions de dones en el mercat laboral ja que actualment només un de cada tres empresaris és dona.

Els principals elements de la Directiva sobre treballadors autònoms i els seus cònjuges col·laboradors són:

  • Subsidi de maternitat de 14 setmanes per a les treballadores autònomes, cònjuges col·laboradores i parelles de fet dels treballadors autònoms.
  • Dret independent a la protecció social sempre que el treballador autònom estigui emparat per un sistema de protecció social (d’acord amb les normes que regeixen actualment a la majoria dels Estats membres, aquestes persones estaven cobertes pel règim de protecció social del seu cònjuge autònom).

Els Estats membres poden decidir si aquesta protecció social resulta proporcionada respecte de la participació en les activitats del treballador autònom, així com el nivell de la contribució corresponent.

També poden decidir si el subsidi per maternitat per a les treballadores autònomes i els seus cònjuges o parelles de fet col·laboradors, així com la protecció social per als cònjuges o parelles de fet col·laboradors, es concedeixen amb caràcter obligatori o voluntari (és a dir, a petició de l’interessat ).

Ara només falti que Espanya comenci aplicar ràpidament la directiva i així  els ciutadans “puguin apreciar els seus beneficis en les seves vides quotidianes”.

Via: Infoautonomos

06/08/2010

Ajuts per omplenar el llibre de registre a les explotacions ramaderes catalanes

Recentment s’ha publicat al DOGC l’Ordre que regula els ajuts destinats a l’execució de programes de sanitat animal. Una de les despeses subvencionables que s’hi onclou és la d’Omplir els llibres de registre de les explotacions.
El termini finalitza el 16 d’agost  i ho heu de demanar a través de la vostra Agrupació de Defensa Sanitària.
%d bloggers like this: