Segons l’enquesta de percepció sobre el món rural 2010, feta per la Fundació del Món Rural per esbrinar quins són els dèficits de coneixement que sobre aquest àmbit té la societat catalana.
- La majoria dels enquestats creuen que és més fàcil arribar a finals de mes al món rural, tot i que perceben els salaris com a inferiors
- L’alimentació és la primera despesa al món rural, i l’habitatge passa a segona posició
- Creix fins al 30% la població que prioritza el desenvolupament econòmic davant de protecció del medi ambient
Aquests és el resum dels resultats
La població catalana considera que ha millorat la qualitat de vida al món ruralMés del 55% dels catalans creu que ha millorat molt o bastant la qualitat de vida als pobles petits de Catalunya; una percepció de millora que es situa per sobre de la de l’entorn en el que viuen habitualment. Tot i això, enguany ha augmentat més d’un 8% la població que creu que ha empitjorat o ha empitjorat molt la qualitat de vida al món rural, respecte a l’enquesta del 2009. El percentatge de població que considera que ha augmentat la qualitat de vida al municipi on viu, és major a l’entorn rural que a l’urbà. Tot i això, prop del 75% de la població està molt o bastant satisfeta amb el tipus de vida que porta a terme.
El principal motiu per canviar el municipi de residència és per millorar la qualitat de vida
Prop del 30% de la població de Catalunya ha considerat la possibilitat de canviar de municipi de residència, i d’aquests, el 70,4% ho faria per anar a viure a un municipi més petit del que viu actualment. La població disposada a canviar de municipi i anar a un municipi més petit ha augmentat respecte el resultat obtingut l’any passat (58% dels catalans). En entorn urbà, el principal motiu pel qual es canviaria de municipi és per augmentar la qualitat de vida, en canvi en entorn rural, prenen més importància motius de feina. Per contra, el principal motiu de que no es realitzi un canvi de municipi de residència, és per qüestions de feina.
Els serveis al món rural es valoren positivament tant en relació al nivell d’accessibilitat com de qualitat; essent el transport públic i la seguretat els serveis pitjor valorats
En general la població catalana valora positivament l’accessibilitat i la qualitat dels serveis públics als pobles petits, ja que al voltant del 60% dels catalans els considera bons o molt bons. L’excepció la marquen, igual que a l’enquesta de 2009, el transport públic i la seguretat. L’ensenyament, les carreters i la xarxa telefònica i d’internet són els serveis més ben valorats en quan a accessibilitat; i l’ensenyament, l’oferta cultural i la sanitat són els més ben valorats respecte a la qualitat.
En tots els serveis, excepte en carreteres i xarxa telefònica i d’internet, la població catalana valora més positivament la qualitat dels serveis que l’accessibilitat i l’oferta.
Els catalans continuen associant al món rural, els mateixos tòpics de tranquil·litat, vida sana, i natura i medi ambient. Per la població urbana, el principal vincle amb el món rural és a través de les activitats de lleure, i la família i els amicsPreguntant a la població catalana quines són les paraules que li venen a la ment quan pensa en món rural, s’obté com a resposta alguns dels principals tòpics com són vida sana –tranquil·litat (36,1%), i natura – muntanya – medi ambient (21,5%). La població catalana valora el seu contacte amb el món rural en una escala de l’1 al 10, en 5,8; essent la població rural la que considera que hi té més relació.
El principal lligam amb el món rural dels catalans que viuen a les ciutats, és a través de les activitats de lleure, i de la família i els amics. Per contra, el principal lligam dels catalans de món rural, és que hi viuen i també a través de la família i els amics. De les activitats que porten els catalans a tenir contacte amb el món rural, les que s’han realitzat amb més freqüència són els esports d’aventura i el turisme. Sobre les diferències entre els valors de la població rural i la població urbana, gairebé 80% dels catalans creu que hi ha diferències significatives. Les principals diferències destacades s’associen a que al món rural hi ha més vincles entre les persones, major companyonia i sentit col·lectiu; i també a que hi ha més respecte entre les persones i respecte pel medi ambient.Prop del 70% dels catalans considera que els mitjans de comunicació informen poc o gens del que passa al món rural, i que quan ho fan utilitzen tòpics
Els mitjans de comunicació informen poc o gens del que passa al món rural, pel 70% de la població catalana. I gairebé tres quartes parts dels catalans, considera que quan s’informa, es fa utilitzant tòpics. En relació a uns determinats programes de televisió, la població de Catalunya considera que els que informen de forma més actual i adaptada a la realitat del món rural són els Informatius, España directo, Espai Terra i Ventdelplà. Tot i així, cal destacar que més de la meitat de la població catalana no ha vist mai la majoria de programes de televisió preguntats.
Tot i que el 66,6% de la població considera que té més possibilitats d’èxit posar un negoci en un entorn urbà, és a les zones rurals on hi ha més població que ha considerat la idea d’obrir-ne un
La població catalana considera en un 66,6% que hi ha més possibilitats d’èxit per posar un negoci en entorn urbà. La població dels pobles petits confia més en la possibilitat d’èxit en posar un negoci en entorn rural, que la població de les ciutats. La població que ha considerat alguna vegada obrir un negoci en el seu municipi és superior a les zones rurals que a les zones urbanes, com també és superior el percentatge d’homes que es mostren emprenedors respecte a les dones.
Els joves són també el grup d’edat que amb major percentatge ha considerat posar un negoci al seu municipi, però al mateix temps, el 88% de la població considera que el principal motiu d’abandonament dels pobles dels joves és degut a la feina i a les oportunitats professionals.El 72% dels catalans creu que els salaris són més baixos en els entorns rurals, però més del 80% pensa que costa més arribar a final de mes a les ciutats
Els salaris de la població són més baixos en les zones rurals, segons el 72% dels catalans, percepció que augmenta a mesura que augmenta la ruralitat del poble. Tot i això, el 80% de la població creu que costa més arribar a final de mes a les zones urbanes de Catalunya. De diferents despeses associades a la llar, els catalans consideren que la que representa major esforç econòmic és l’habitatge (57%), seguit per la feina – estudis (44%), la formació – educació (40%), i la salut (31%). En general, totes les despeses representen un major esforç en l’àmbit urbà que en el rural, essent l’habitatge el que presenta major diferència.
Una àmplia majoria dels catalans considera el sector agrari important per conservar el territori i produir aliments, tot i que el 67% de la població creu que s’ha vist més afectat per la crisi que altres sectors
Els catalans valoren en prop d’un 80% com a molt o bastant important el sector agrari per a conservar el territori i el paisatge, i per a la producció d’aliments pel conjunt de Catalunya. També es valora com a important per evitar el despoblament de les zones rurals (73%), i només un 65% dels catalans considera el sector agrari important pel desenvolupament econòmic del país. Tots aquests percentatges han disminuït respecte als obtinguts amb l’enquesta de 2009.
L’agricultura és una activitat considera amb poc o cap futur pel 53% de la població catalana, percentatge inferior al de l’enquesta de 2009 (60%); cal destacar que el col·lectiu dels joves és el que veu més bon futur a l’agricultura. Prop del 67% de la població catalana creu que el sector agrari s’ha vist més afectat per la crisi que altres sectors d’activitat.La protecció del medi ambient continua sent prioritària enfront al desenvolupament econòmic
La meitat de la població catalana aposta per la protecció del medi ambient enfront del desenvolupament econòmic. Tot i això, el percentatge que considera prioritari el desenvolupament econòmic ha augmentat respecte els resultats obtinguts amb l’enquesta del 2009, i ha passat del 23,4% a situar-se al 30,4%. La població de les zones rurals és la que prioritza en major mesura el desenvolupament econòmic front la protecció del medi ambient.
Més del 90% dels catalans veu com a compatibles les activitats que es duen a terme en l’agricultura i la ramaderia amb la conservació del medi ambient. S’apunten com a activitats no compatibles, la utilització de productes químics i pesticides, i els purins.
Obrir tallafocs, arreglar camins forestals i el pasturatge són activitats considerades com a beneficioses per la conservació dels boscos i del paisatge per més del 83% de la població. Per altra banda són considerades com a poc o gens beneficioses per conservar el bosc i el paisatge, l’explotació de la fusta (39,7%) i el fet de no intervenir-hi (67,7%).Poc més del 50% dels catalans pensa que qui consumeix més aigua és el sector industrial, per davant de l’agricultura i del consum domèstic
El sector industrial és considerat erròniament com el que gasta més aigua per la meitat de la població catalana, enfront del 20% que considera que és l’agricultura, i el 26% que creu que el consum domèstic és el que gasta més aigua. Aquesta percepció equívoca ha millorat lleugerament respecte a la percepció obtinguda l’any 2007, on el 57% de la població considerava que era la indústria qui consumia més aigua.
Gairebé la meitat de la població catalana està poc o gens d’acord en afirmar que el sector agrari malgasta molta de l’aigua utilitzada. I més del 80% dels catalans creu que l’aigua utilitzada en el sector agrari no es malgasta, ja que serveix per a produir aliments que la població es menja.Tot i que hi ha la percepció que les subvencions no s’aprofiten tant com es podria, es creu que tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar, i la població està d’acord amb que la Generalitat hi destini recursos econòmics
Una àmplia majoria dels catalans creu que tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar a tots (96%), i de la mateixa manera creuen adient que la Generalitat de Catalunya hi destini recursos econòmics (95%). Tot i això, l’opinió de la població catalana respecte les subvencions que rep el sector agrari no és tant positiva. Tot i que gairebé el 60% dels catalans creu que les ajudes que rep el sector agrari són insuficients, també hi ha la percepció que aquestes no es reparteixen correctament (68%), i que no s’aprofiten tot el que es podria (54%). Cal destacar el desconeixement que existeix respecte a les subvencions del sector agrari, aproximadament el 16% de la població urbana no contesta a aquestes preguntes.
Informe
Enquesta de percepció
Comparativa dels resultats 2008-2010
A partir de demà 16 d’agost els treballadors autònoms i els seus cònjuges de la UE gaudiran, tindran per primera vegada el dret a rebre prestacions i permís de maternitat, dins d’un nova directiva europea que pretén reforçar la capacitat empresarial femenina. Aquesta nova legislació de la Unió Europea, millora els drets a la protecció social de milions de dones en el mercat laboral ja que actualment només un de cada tres empresaris és dona.
Endavant amb la teva idea de negoci 