Posts tagged ‘trobar feina’

06/06/2011

Videocurs del cibernarium: Networking: crea i amplia la teva xarxa de contactes amb Internet

El Cibernàrium obre aquest nou canal per a la formació TIC de professionals i empreses on trobaràs els videocursos Cibernàrium es tracta de vídeos didàctics que en 45 minuts (dividits en 3 peces de 15 min cadascuna) expliquen eines, recursos i solucions TIC per créixer professionalment. Estan organitzats segons diferents temàtiques i amb un enfocament transversal a qualsevol sector professional.

El video d’avui és sobre Networking: crea i amplia la teva xarxa de contactes amb Internet.

Més del 80% dels projectes, col·laboracions, negocis, ofertes i aliances actuals es mouen i es cobreixen mitjançant una xarxa de contactes. Tenir una xarxa estratègicament cultivada o, el que és el mateix, fer networking professional de forma acurada (presencial i virtual) és una potent eina que tot professional hauria d’incorporar a les seves tasques habituals. En aquest videocurs t’ensenyem les bases, fases, metodologies i eines per portar-ho a la pràctica d’una manera correcta.

Primera part

Vodpod videos no longer available.

Segona part

Vodpod videos no longer available.

Tercera part

Vodpod videos no longer available.

30/05/2011

Videocurs del cibernarium: La oficina 2.0; eines per a les tasques professionals quotidianes

El Cibernàrium obre aquest nou canal per a la formació TIC de professionals i empreses on trobaràs els videocursos Cibernàrium es tracta de vídeos didàctics que en 45 minuts (dividits en 3 peces de 15 min cadascuna) expliquen eines, recursos i solucions TIC per créixer professionalment. Estan organitzats segons diferents temàtiques i amb un enfocament transversal a qualsevol sector professional.

El video d’avui és sobre La oficina 2.0: eines per a les tasques professionals quotidianes.

A la xarxa hi trobem un ampli ventall de recursos útils i gratuïts que ens permeten desenvolupar les nostres tasques professionals quotidianes de manera més eficient. Internet ens permet crear una oficina virtual amb la possibilitat de millorar la nostra organització i treballar en xarxa, amb tots els valors afegits que això comporta.

En aquest videocurs veurem un seguit d’eines gratuïtes que ens ofereixen alternatives a les rutines tradicionals d’organització. I ho farem sempre partint de la necessitat, buscant l’assoliment d’objectius. Perquè la tecnologia ha d’estar al nostre servei, no nosaltres al servei de la tecnologia.

Primera part

Vodpod videos no longer available.

Segona part

Vodpod videos no longer available.

Tercera part

Vodpod videos no longer available.

Descarrega’t el material complementari del curs.  
16/03/2011

La petita i mitjana empresa no fa cap a la Universitat a buscar personal

Article de la Fundació Cecot Innovació on parla de la situació empresa & universitat.

El traspàs entre universitat i empresa se centra en grans companyies o en la creació de noves firmes des dels campus. La meitat de les empreses no tenen cap relació amb la universitat, i en el 77% dels casos només és per a convenis de pràctiques

La universitat és un viver d’idees. I l’empresa, l’entorn ideal per desenvolupar-les. Això ningú ho posa en dubte, però existeix una veritable transferència entre aquests dos mons? La universitat mira cap a l’empresa? I a l’inrevés, ho fan més les multinacionals, o les pimes -que, recordem, formen el gros productiu del país- també hi treuen el cap? Només a Catalunya hi conviuen una dotzena d’universitats, amb tot el que representa en la seva xarxa de recerca, i, especialment en la darrera dècada, s’han multiplicat els parcs científics i tecnològics -sovint un dels millors exemples de transferència amb la creació de nombroses spin off i la proximitat a campus universitaris- i els centres de recerca sorgits de les universitats, tot i que molts han acabat creant ells mateixos empreses en vista de les dificultats per accedir al teixit productiu real.

El problema? Segons el director de la Fundació Cecot Innovació (FCI) -creada des de la patronal-, Abraham Arcos, “quan les pimes intenten accedir a la universitat, els costa trobar interlocutors”. A això, cal afegir-hi que “solen ser poques les petites empreses que fan aquest pas”, hi afegeix Arcos. Segons la fundació Conocimiento y Desarrollo (CyD), tot plegat es pot resumir en el fet que “gairebé la meitat de les empreses espanyoles no tenen cap mena de relació amb la universitat”, tot i que el seu vicepresident, Francesc Solé Parellada, matisa que és una dada que pot oferir diverses lectures. El que té clar, però -a partir de l’informe La universitat i l’empresa espanyola de CyD, publicat fa tot just un parell de mesos- és que aquest vincle, en el 77% dels casos, es limita a convenis per incorporar estudiants o titulats en pràctiques. El concepte transferència, doncs, no sembla que es trobi en un punt àlgid.

Amb tot, la inversió a nivell estatal en recerca (R+D) ha anat creixent fins a situar-se en l’1,3% del PIB, un percentatge que serveix perquè l’Estat espanyol se situï per sobre de països com Portugal o Grècia -què seria d’Espanya sense ells a les estadístiques?-, però molt per sota encara de Suècia o Finlàndia, on aquest esforç s’enfila per sobre del 4%. Tal com explica Solé Parellada, el problema per millorar aquesta transferència passa pel model de governança universitari. Segons Solé, “l’actual marc jurídic d’universitats de rendició de comptes i gestió impedeix que es facin moltes coses”, per això creu que caldria “trobar fórmules com fan les bones universitats públiques europees, amb un model de rector capaç de dissenyar un pla estratègic”. És a dir, que sense renunciar al caràcter públic, un centre d’ensenyament superior hauria de poder treballar amb mentalitat d’empresa, “amb objectius, recerca de fons i gestió del capital humà”, apunta Solé.

Recursos

El mateix doctor lamenta que, tot i que a l’Estat espanyol hi ha 1,4 milions d’universitaris, “no sabem transmetre de forma organitzada les habilitats i els valors de l’esperit emprenedor”. Amb tot, considera que “s’ha millorat molt” en un sistema que encara defineix com a “tendre”, ja que grans grups de recerca amb desenes d’investigadors s’han creat en la darrera dècada, i per això creu que el flux de transferència, de patents i de creació d’empreses “anirà a més”. Això sí, l’amenaça de la retallada de recursos per la crisi la considera “gravíssima”, i segons el que suposi, “pot ser la mort”. Solé Parellada també apunta que l’OCDE troba “limitada” la resposta de les universitats estatals a les necessitats del mercat laboral, per la qual cosa afirma que cal “reorganitzar el sector públic investigador”.

Partim de la base que el principal vincle entre universitat i empresa són els convenis per incorporar estudiants en pràctiques, un pas que les pimes ja no solen fer. Abraham Arcos apunta que “és un problema conegut, tant des del món empresarial com des de la Generalitat”, però la realitat demostra que, mentre que les multinacionals i les grans companyies ho tenen més clar, les pimes “ni tan sols saben quin grup de recerca els pot solucionar les seves necessitats concretes”. Arcos recorda que als Estats Units existeixen serveis d’assessors “per saber què vols i on pots trobar-ho, encara que siguis una empresa petita”, mentre que en el teixit català i espanyol “fins i tot trobes competència entre campus universitaris i grups de recerca”. El responsable de Cecot Innovació explica que des de la mateixa patronal s’està començant a treballar per trencar aquesta barrera, i ja han dut a terme visites d’empresaris i directius de pimes al campus universitari de la UPC de Terrassa “per conèixer de primera mà la innovació tecnològica i científica que es realitza en els seus laboratoris i centres de recerca” i amb l’objectiu de poder establir relacions amb científics d’àrees com l’electrònica, la biotecnologia o les energies alternatives. Arcos, però, creu que cal anar més enllà, especialment “pensant en les pimes tradicionals, que poden quedar més penjades” i detalla que hi ha un altre tipus de petites empreses, com són les spin off -que solen sorgir de centres universitaris-, que mantenen un vincle important amb els campus.

Moltes, de fet, ja participen en iniciatives com la xarxa Tecnio -promoguda per l’ACC1Ó de la Generalitat- formada, precisament, per agents experts en transferència que adrecen l’oferta universitària a les empreses catalanes. Com a actors intermediaris també hi trobem centres tecnològics com ara l’Ascamm de Cerdanyola, el CTM manresà o el Leitat terrassenc, amb un vincle molt estret amb la universitat. Arcos hi afegeix que, des del Cecot, es plantegen “ser un servei organitzat que faci de frontissa per a les pimes i oferir-ho a la Generalitat”.

Emprenedoria

La Fundació Escola Emprenedors -una entitat que té per finalitat promoure l’esperit emprenedor entre estudiants tant de secundària com universitaris-, el seu president, Jordi Naval, explica com a partir de diferents programes i seminaris s’intenta “despertar l’emprenedor que portem a dins”, però que per aconseguir-ho “cal creure-s’ho i conceptualitzar un projecte o servei que tingui un mercat a partir de la creativitat, i tenint en compte que podem ser emprenedors socials o fins i tot intraemprenedors des de dins d’una empresa que ja existeixi”. És a dir, Naval parteix de la base que la possible transferència del coneixement universitari, en aquest cas a l’hora de crear empresa, està molt condicionada “per una cultura com la nostra, que potser això ho frena”. De fet, també apunta que des d’un professorat funcionari “costa més animar els alumnes al risc”, una idea que també comparteix Abraham Arcos quan diu que “una recerca finançada només públicament té menys pressió i uns terminis més llargs de treball”, sovint incompatibles amb el dia a dia d’una empresa. Vinculat a aquest darrer aspecte, el director del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) de la UPC, Eugenio Oñate, lamenta que “el més normal és que la idea surti de la universitat i aquí es quedi”, pel que el seu centre ha tirat històricament pel dret i, a més de treballar amb desenes d’empreses de tot el món, fins i tot ha creat tres companyies -“i en volem crear més”, assenyala- en les quals manté una participació important i que els serveix per sobreviure i ser del tot autosuficients. Oñate té molt clar que “tot ha de formar part del mateix cicle: investigació, prototips, spin-off i productes”.

En aquest sentit, Naval assenyala que “darrerament es parla molt d’emprenedoria a Catalunya, on hi ha 600.000 aturats. Si només un de cada deu aconseguís muntar una petita empresa que donés feina a dues o tres persones, podríem reduir l’atur a la meitat”, tot i que és molt conscient que “millorar la cultura emprenedora pot evitar que la gent que vulgui tirar endavant el seu projecte ho faci prenent riscos inadequats”. És per això que els seus programes inclouen tècniques de com parlar en públic, de com defensar-se en anglès i de com trobar les eines per muntar una empresa: “Hi ha moltes queixes per la manca de finançament i de traves burocràtiques, però les bones idees acaben trobant finançament a través de business angels o family offices”, assenyala.

El 90% dels valors d’Esade marxa a fora

En l’àmbit de l’educació superior tampoc podem oblidar el paper de les escoles de negocis a Catalunya -com Iese, EAE, Esade, BES La Salle o Euncet-, sovint un veritable pont cap al món empresarial. Un cas paradigmàtic és el del recent Talent Career Forum, una trobada anual dels alumnes d’ESADE amb 40 companyies -grans empreses, aquí tampoc hi intervenen les pimes- interessades a contractar nous professionals basant-se en els resultats dels estudiants i els seus màsters. Segons el director de programes universitaris d’Esade, Alfred Vernis, el 90% dels estudiants de l’escola troben feina a l’acabar la seva formació. D’aquests, segons Vernis, “més del 90% troben feina fora d’Espanya, no només perquè hi ha més oportunitats, sinó per les diferències salarials”. Una de les grans companyies que troben gent a l’escola barcelonina és la multinacional Google, que té clar que hi busca alumnes “amb un perfil internacional, que parlin diversos idiomes, interessats en el màrqueting en línia i que aportin creativitat i innovació”, tal com detalla Carlos Álvarez, d’Online Sales de Google, amb base a Dublín.

Durant els tres dies del fòrum, doncs, es posa de manifest que l’interès pels alumnes formats a Barcelona és més que evident, però també que la majoria d’aquest talent l’acaben captant companyies d’altres països, com Facebook, Vodafone, Kraft, Analysis Mason o Pepsico, amb alguna excepció local, per exemple Gallina Blanca.

Emprenedors

L’ordre que segueix un emprenedor no sempre és l’ideal. Hi ha qui converteix una idea en empresa, però potser li falta la formació per arrodonir-ho. L’ESADE Entrepreneurship Institute (Institut d’Iniciativa Emprenedora) ha creat aquest 2011 el concurs Inspiring Young Entrepreuners, perquè joves menors de 30 anys que han dut a la pràctica una idea de negoci però que no han pogut iniciar o acabar la seva formació puguin desenvolupar les habilitats directives i empresarials a l’escola que dirigeix Eugènia Bieto. El guanyador gaudirà d’una beca de 16.000 euros per cursar el programa per a directors.

La UB, líder

La Fundació Conocimiento y Desarrollo (CyD), de la qual el doctor Francesc Solé Parellada és vicepresident, recull en un informe rànquings sobre la universitat pública espanyola. En el llistat del Rànquing de Xangai (de qualitat en docència i investigació), la UB ocupa el primer lloc, i la UAB, el cinquè, tot i que en l’àmbit internacional, només la de Barcelona entra en el top 150. En el llistat de producció científica, la UB també el lidera, amb la UAB en segon lloc. Pel que fa a l’impacte i qualitat de la producció, la UB passa al segon lloc i cedeix el liderat a una altra catalana, la Pompeu Fabra (UPF); la de Girona (UdG) és tercera, i la Rovira i Virgili (URV), cinquena.

Concurs d’idees

“Estem disposats a fer més amb menys, però també volem seguir sent eficients”, va dir el rector de la Universitat Politècnica (UPC), Antoni Giró, en la seva recent visita al fòrum d’empreses del sector industrial i aeronàutic de Terrassa, en referència al l’anunci de la Generalitat de retallar fins al 10% el finançament de la universitat pública. Prova d’això és la creació de Valortec, el primer concurs de plans de negoci i de patents, dins del marc de les accions de la Xarxa d’Unitats de Valorització (Trampolins Tecnològics) d’ACC1Ó, formada per la pròpia UPC, la URL (amb ESADE i La Salle), la UAB, la UB, la UdG, la UPF, la URL, la UdL, la UVic i l’IESE.

Talent molt jove

El president de la Fundació Escola Emprenedors, Jordi Naval, i el seu director, Òscar Sánchez (a la foto) detallen casos de nois de secundària “amb idees d’empresa brillants”. Nois de quart d’ESO van crear el projecte Facematch, per trobar amics a les xarxes socials amb un programari de similitud dels trets facials que ja ha despertat l’interès d’un inversor. Un grup de l’institut Fort Pius de Barcelona (quart d’ESO) ha ideat el Lunchgum, xiclet amb nutrients per substituir un àpat. Altres han ideat una agència de viatges ficticis en el temps; un servei de roba repel·lent de mosquits, i un centre de suport a trastorns alimentaris o addiccions.

Font: Jordi Torrents – www.leconomic.cat

Via: Fundació Cecot

08/02/2011

192 places per treballar d’informador forestal per la campanya d’aquest estiu

Fins al 18 de febrer obert el procés de selecció d’informadors que participaran en el Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals per a la campanya 2011

Requisits:
– Haver complert divuit anys .
– Estar en possessió del títol de l’Ensenyament Secundari Obligatori o de Graduat Escolar o equivalent.
– Estar en possessió del carnet de conduir B1, amb una antiguitat mínima d’un any.
– No tenir cap alteració física o psíquica coneguda que pugui suposar un risc per vostè o terceres persones per al desenvolupament de la feina de la qual ha estat informat: treball en exterior a temperatures que poden ser extremes, trasllats i conducció de vehicles per pistes forestals i ocasionalment treballs amb moderada càrrega física. (Recomanem consultar al vostre metge si teniu qualsevol dubte).
– Català i castellà a nivell oral i escrit.
– Possibilitat d’incorporació immediata.
– Possibilitat de desplaçar-se al lloc de treball (punt d’inici de servei) amb mitjans propis. 

Les persones interessades hauran d’omplir el full de sol·licitud (model normalitzat a la pàgina web http://web.infobosc.cat/informadors.asp ) i presentar-lo a l’ADF del municipi que proposi com a primera opció o a l’Ajuntament corresponent, fins el dia 18 de febrer de 2011.

És imprescindible que la sol·licitud es faci telemàticament, que s’imprimeixi i que es presenti, bé a l’ADF del municipi que se selecciona com a primera opció o bé a l’Ajuntament del municipi de primera opció.

És imprescindible disposar d’una adreça de correu electrònic que permeti la comunicació directa amb l’aspirant, ja que aquest serà el mitjà de comunicació que el procés de selecció farà servir per contactar amb el candidat, en cas necessari.

La pàgina http://web.infobosc.cat disposa d’un document referent a dubtes freqüents (FAQs) que es pot consultar obertament sense enregistrament.

Via: XNEJ
25/01/2011

Com fer-ho per rebre l’ajut extraordinari de 350 euros per a desocupats

El subsidi per a aturats sense dret a atur s’acaba, a partir del mes vinent  ja no es podrà rebre. En el seu lloc el Govern ha aprovat una altra ajuda de menor quantia: 350 euros al mes. Per cobrar cal estar donat d’alta a l’atur, no tenir cap altra font de finançament i estar apuntat a un curs de formació de l’INEM.

Pas a pas

1.  Una ajuda de 350 euros al mes.

El subsidi per a aturats de 426 euros, també conegut com a programa PRODI, acaba el febrer de 2011.  En el seu lloc, el Govern ha aprovat un ajut semblant, encara que de menor quantia: 350 euros al mes. Està dirigida a desocupats que no comptin amb cap altra via de finançament i que estiguin apuntats a un curs de formació de l’INEM.

2. Quin són els requisits que s’han de complir?

El principal requisit per a poder cobrar aquesta ajuda és prendre part en un procés actiu de recerca de feina. Aquest serà personalitzat, i el beneficiari del subsidi comptarà amb l’assistència del personal del Servei Públic d’Ocupació Estatal. Serà necessari estar apuntat en un curs de formació de l’INEM.

Però hi ha més condicions:

  • haver esgotat la prestació per atur
  • no comptar amb cap via de finançament, etc.

3.  Durant quant temps es podrà cobrar aquest ajut?

És de preveure que el beneficiari de la mateixa coure els 350 euros durant un període màxim de 6 mesos. Si durant aquest temps troba feina, deixarà automàticament de percebre el subsidi.

 

4.  Es demana a través de l’OTG o de Redtrabaja.

L’interessat podrà realitzar les gestions necessàries per cobrar l’ajuda a través del web de Redtrabaja o acudint a les oficines de l’OTG. Els 350 euros mensuals d’aquest programa es distribueixen a través del Servei Públic d’Ocupació Estatal i de les autonomies.

5.  La reforma de les polítiques actives d’ocupació.

Aquest ajut forma part d’un paquet de mesures impulsat pel Govern de l’Estat i contemplades dins de l’anomenada reforma de les polítiques d’ocupació. No hi ha data fixa per a l’aprovació del subsidi, però el més segur és que surti endavant en l’última setmana de gener. Fins que això passi poden introduir canvis en el mateix.

6. El final de l’ajuda extraordinària dels 426 euros.

El programa PRODI desapareix el febrer de 2011. Aquells que vulguin -i puguin- podran demanar-ho fins aleshores. Si són considerats aptes percebran l’ajuda durant un màxim de 6 mesos, podent repartir aquest temps si troben un treball a temps parcial.

En cap cas podran cobrar de forma simultània aquest subsidi amb la nova ajuda dels 350 euros.

Via: Practicopedia

30/11/2010

33 idees de negoci low-cost

Tens pensat en començar un negoci per compte propi? Felicitacions!

Vols prendre una decisió que pot canviar-te la teva vida. No et preocupis si tens dubtes. Tothom les té.

Per començar, aquí pots revisar 33 idees que poden servir-te d’inspiració per fer els primers passos.

Endavant i Sort!

Via: Negocios y emprendimiento

17/11/2010

Vols aprendre a fer de pastor/a?, ja està en marxa l’escola de pastors 2011

Foment d’un altre model de pagesia

L’Associació rurbans amb el Projecte Grípia treballa la dinamització del sector primari de muntanya. Aquesta ho fa mitjançant accions que pretenen donar suport a les explotacions existents i aposta per una nova generació de joves agricultors i ramaders que basen en l’agroecologia la seva manera d’entendre aquest ofici.

A través de l’escola es pretén consolidar un nou model de pagesia que està produint canvis molt importants en el desenvolupament rural del nostre país. A través de la incorporació de noves generacions, molts cops alienes a una tradició familiar, es pretén demostrar que el sector primari, per si mateix, és un sector viable econòmicament a través d’una producció a petita escala de base familiar i/o cooperativa; sostenible amb l’entorn i amb el sector. Es busca la naturalitat del producte i la seva forma original respectant les seves llavors i races autòctones i oferint un producte de qualitat a través de la venta directa entre productor i consumidor dins d’un mercat local i de proximitat. A la vegada, el projecte reivindica la dignificació i normalització d’aquest ofici donant-lo a conèixer i transmetent altres maneres de gestió.
L’Escola vol encabir tots aquells pagesos i pageses que creuen en el sector, que tenen la il·lusió de donar-li continuïtat i de deixar que gent nova hi entri i aprengui a partir dels seus coneixements. Alhora volem donar entrada a aquelles persones que vinguin o no de tradició pagesa volen aprendre i aplicar una altra manera d’entendre l’ofici, mantenint la tradició i adaptant-la a la seva contemporaneïtat. El Projecte Grípia vol ser una plataforma d’intercanvi de coneixements, idees, contactes i projectes que treballen en la mateixa direcció.

Qui som

L’associació rurbans és una entitat de dinamització rural de muntanya que té la seva base a Rialp, Pallars Sobirà. El Projecte Grípia*. Territori Ramader neix amb l’objectiu de garantir el relleu generacional de les explotacions ramaderes de muntanya mitjançant la incorporació de joves a l’activitat, la gestió sostenible de les explotacions i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament.

Després de dos edicions de l’escola podem dir que la intenció de relleu existeix i que alhora es fa molt difícil la incorporació en aquest sector. Per tant, el projecte, tot i mantenir el seu objectiu inicial, vol tenir en compte aquesta necessitat i ampliar la seva missió ajudant en el debat de la incorporació d’aquesta nova pagesia al sector i activar mesures per posar en contacte pagesos i propietaris amb aquestes persones que volen dedicar-se de nou a aquest ofici.
El projecte pretén també dignificar aquesta professió i facilitar eines per a la seva organització i cooperació. Aquest és el primer projecte d’aquestes característiques que es fa a tot Catalunya i es constitueix com un pla pilot a les zones de muntanya, localitzat en la seva primera edició al Pallars Sobirà i Pallars Jussà.
El Projecte Grípia és una iniciativa de l’associació rurbans i l’empresa mOntanyanes del Pallars Sobirà i compta en aquesta 3a. edició amb el suport del Departament de Treball-SOC – a través del Projecte Impuls, del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de la Diputació de Lleida (Àrea de Medi Ambient), de l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, de la Caixa, del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i de l’Ajuntament de Soriguera.

El projecte té cinc línies de treball:

  • Escola de pagesia i activitat pastoral
  • Banc de finques agràries: custòdia agrària
  • Servei de suport a les explotacions
  • Revalorització i comercialització de llana de raça xisqueta
  • Sensibilització de joves

L’escola de pagesia

L’Escola pren el model de l’escola de pastors d’Astúries (Picos d’Europa) i s’inspira en les escoles oficials del País Basc, Artzai Eskola i l’Escola de pastors d’Iparralde.
Després de 2 edicions l’escola de Catalunya també està sent model. El govern andalús ha endegat la primera escola de pastors a Sevilla, iniciada la tardor de 2010, que ha pres com a model la nostra escola de Pastors i l’escola del País Basc.

  • Tipus de bestiar que tracta L’escola està dirigida a tot el sector ramader. Per tant és una escola que vol formar persones pageses i pastores vinculades a tot tipus de bestiar que pastura per les muntanyes del Pirineu: ovelles, cabres, vaques de carn i de llet, eqües, rucs, etc. i per altres àmbits rurals de Catalunya.
  • Duració del curs Els alumnes rebran una formació teòrico-pràctica que durarà cinc mesos. Un mes de formació teòrica intensiva (140 hores lectives) i després quatre mesos de pràctica a les mateixes explotacions.
  • Calendari La formació teòrica s’iniciarà durant la darrera set-mana de febrer fins la darrera setmana de març (del 28 de febrer al 25 de març). Aquesta serà obligatòria per tothom.

La formació pràctica tindrà dos períodes. Les pràctiques s’iniciaran o bé a la primavera-estiu que comprendrà des del mes d’abril fins a finals de juliol; o bé la tardor-hivern que comprendrà des del mes de setembre fins al desembre. Aquest calendari vol respondre a les necessitats del calendari pagès. Existeix la possibilitat de fer les pràctiques partides seguint els següents períodes: 1r. Torn maig – juny; 2n. torn setembre-octubre (aquestes dates no podran patir canvis).

  • Remuneració Els alumnes no rebran cap remuneració per fer el curs. S’entén que l’objectiu és formar a persones perquè puguin realitzar d’una manera semi-professional aquest ofici. Per aquest motiu es proposa com un intercanvi on les explotacions ofereixen la seva experiència, formació i instal·lacions i l’alumne ofereix el seu treball. Per altra banda l’alumne tindrà cobert durant tot el període del curs l’allotjament i manutenció durant les hores lectives. No estarà cobert durant les vacances o el període on no es faci activitat. Aquestes despeses seran assumides pels ramaders, durant el període de pràctiques i per les matrícules, durant el mòdul teòric.
  • Localització del curs La formació teòrica s’impartirà a l’Alberg-refugi de la població de Llagunes (Pallars Sobirà). Les pràctiques es realitzaran a les diferents explotacions repartides principalment a la comarca del Pallars Sobirà i també al Pallars Jussà i Alta Ribagorça, amb la continuïtat, de les places que s’oferiran a les delegacions de comarques gironines i de l’àrea del Montseny.
  • Inscripció Els alumnes participants hauran de fer efectiu el pagament de 500 euros en concepte de matrícula a l’escola.
  • Titulació obtinguda El curs tindrà el reconeixement i l’homologació del Departament d’Agricultura. L’escola ofereix una formació teòrica-pràctica per aquelles persones que tinguin la intenció de fer una incorporació i serà convalidat amb 220 hores del bloc de formació específica dins l’itinerari formatiu de nova incorporació. També s’oferiran altres cursos del bloc de formació específica, per completar la formació, a través del Pla de Transferència Tecnològica (patt).

Les delegacions En aquesta tercera edició tornarem a ser família nombrosa. Tindrem dos delegacions en l’àmbit Català: àmbit gironí, continuant amb les comarques de la Garrotxa-Ripollès i la zona del Parc Natural del Monseny (Vallès Oriental), amb la col·laboració del Centre de Sostenibilitat Territorial (cst) i de l’Associació Aladula.

Coses a tenir en compte

L’escola no forma part de cap organisme oficial. L’escola ofereix un curs d’educació no formal, reconegut pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
En aquesta 3a. edició l’escola compta amb un Reglament de Règim Intern on es recullen les condicions i pautes de funcionament de l’escola. Aquest regirà qualsevol aspecte al seu voltant. És important llegir-lo abans de fer efectiva la matrícula i de complir-lo durant el període formatiu. Aquest es posarà a disposició dels pre-seleccionats.

  • Assegurança: Els alumnes participants a l’escola tindran una assegurança de cobertura d’accidents durant la durada del curs.
  • Edat dels participants: L’edat mínima per accedir a l’escola és de 18 anys.
  • Carnet de conduir: Els alumnes han de disposar de carnet de conduir B1 per tal de poder moure’s durant les pràctiques i utilitzar la maquinària i vehicles de les explotacions.
  • Fiança: L’alumnat deixarà en dipòsit a l’Associació rurbans una fiança de 300 euros, a banda dels 500 euros de matrícula, per tal de garantir el compromís de l’alumne amb l’escola i les pràctiques. El motiu de la mateixa és garantir que l’alumne/a complirà amb els seus deures i pel fet de tenir en compte que darrera de l’escola hi ha una gestió que comporta una despesa que no ha de ser malbaratada.

Recordar que les places són limitades i que deixar les pràctiques enmig del cicle significa no haver pogut donar l’oportunitat a una persona que hagués acabat tot el període. Un cop finalitzin les pràctiques la fiança es retornarà. Si l’alumne/a no compleix amb els acords, la fiança s’haurà de dipositar en la seva totalitat.

Funcionament de les altres escoles de pastors

L’única escola oficial que existeix a l’Estat es troba al País Basc. Es tracta de l’Artzai Eskola. Aquesta ofereix una formació de cinc mesos amb un cost aproximat de 1.500 euros.

Sortida labora: Aquest fet dependrà de cada aspirant i de la necessitat que tinguin les explotacions de contractar algú. Si l’alumne/a realitza unes bones pràctiques podria tenir més possibilitats de ser contractat durant el temps que es determini. Per altra banda l’alumne, si ho desitja, podrà realitzar una nova incorporació i en aquest cas dependrà de la seva capacitat per tirar endavant el negoci.

L’associació rurbans li realitzarà un acompanyament del seu projecte però en cap cas li garanteix la seva sortida professional. Així ni l’escola ni l’associació garanteixen la incorporació de l’alumnat al mercat laboral tot i que sí treballen per aconseguir-la.
Alhora el projecte compta amb una Borsa de Treball amb difusió en tot l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. Aquesta està dirigida als pagesos i pageses del territori que tenen la necessitat de contractar i també a d’altres pagesos de fora aquest àmbit que busquen persones per a treballar.

Qui pot ser aspirant

L’Escola acollirà a totes aquelles persones que desitgin aprendre l’ofici de pagès i pastor amb decisió de portar a terme aquest ofici. Per participar a l’escola de pagesia i activitat pastoral és necessari complir algun d’aquests supòsits:

  • Ser fill/a del territori de pràctiques i voler continuar l’explotació familiar
  • Ser fill/a del territori de pràctiques o que hi visqui i vulgui iniciar una explotació o treballar com a soci en una d’elles
  • Ser una persona de fora el territori de pràctiques i vulgui iniciar o ser llogat en una explotació
  • Ser una persona de fora el territori de pràctiques i vulgui iniciar una explotació fora del territori

Pel que fa als criteris que es segueixen per seleccionar les explotacions que volen acollir alumnes en pràctiques aquests són els requisits:

  • Ser explotacions que puguin oferir un relleu generacional
  • Ser explotacions que siguin exemplars i tinguin capacitat pedagògica per transmetre els coneixements d’aquest ofici
  • Ser explotacions que no tinguin ningú llogat i tinguin la necessitat de fer-ho
  • Ser explotacions que tinguin la intenció de, un cop finalitzades les pràctiques, llogar l’alumne/a
  • Ser explotacions que, tot i tenir persones llogades, tinguin la necessitat de llogar-ne una altra

El criteri principal, però, serà que totes elles sàpiguen transmetre els seus coneixements d’una manera clara i amb atenció, sent en definitiva veritables professors.

En vols ser aspirant

Només heu de dirigir-vos a l’Associació rurbans a partir del 29 d’octubre de 2010* on se us farà arribar una fitxa que haureu d’omplir amb les vostres dades i interessos. Un cop rebudes totes les sol·licituds es farà una selecció tenint en compte els criteris abans esmentats i es procedirà a programar una entrevista personal.
Les sol·licituds es podran realitzar per correu electrònic. És molt important omplir a consciència la sol·licitud i explicar en l’espai que es facilita tota la informació necessària per tal que el jurat es faci una idea clara de la idea dels aspirants. El jurat de les entrevistes estarà format per pagesos participants a l’Escola, equip tècnic de l’eca Pallars i equip tècnic del Projecte Grípia.

Info

Associació rurbans. projecte grípia.
Escola de Pagesia i Activitat Pastoral del Pallars Sobirà, edif ici el racó. Crta. c13 Km. 13125594 Rialp
t 973 620 977 | m 671 649 362 | f 973 621 440
info@rurbans.org | http://www.projectegripia.cat

Les nostres delegacions
http://www.centresostenibilitat.cat | http://aladula.blogspot.com

  • Bases de l’escola 2011

  • Sol·licitud Escola 2011

  • Aconsegueix el DVD

  • COMPRA LES SAMARRETES del PROJECTE GRÍPIA

    De Safata de càrrega

    Amb versió femenina i masculina tenim les samarretes “Sí! sóc pagès!” i “Sí! Sóc Pagesa!”. Volem donar impuls a la feina de pagès i difondre’l arreu.

    Tenim totes les tallers home / dona. El preu?! Només 10 euros amb les despeses d’enviament a part! Per a comprar-les: info@rurbans.org

06/10/2010

El Joint Research Centre cerca nous científics

El Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea ha obert un procés per a seleccionar uns 270 investigadors i investigadores, que formaran part d’una borsa de treball per a contractacions indefinides dels propers anys.

Els científics seleccionats tindran l’oportunitat de treballar a un dels set instituts del JRC:

La selecció està oberta per a científics dels següents camps:  química, ciències biològiques i de la salut, física, mecànica estructural, anàlisi quantitatiu de polítiques, ciències de la superfície terrestre, ciències del medi ambient, ciències energètiques i tecnologies de la informació i de la comunicació.

El termini per a rebre sol·licituds romandrà obert fins al 4 de novembre de 2010. Les persones hi interessades poden consultar la informació completa al següent enllaç:
http://ec.europa.eu/dgs/jrc/index.cfm?id=5750&lang=en

Via: Eurorecerca

%d bloggers like this: