Posts tagged ‘impostos’

14/06/2013

Un 42% de cada litre de gasoil són impostos

El desglossament dels impostos entre gasolina i gasoil és

La infografia resultant és:

Via: tics y formación

Etiquetes: ,
08/01/2013

Disponible el càlcul de retencions del treball personal 2013

Es troba disponible el servei online de càlcul de les retencions del treball personal per a l’exercici 2013. Amb aquest instrument el contribuent podrà calcular la quantia i el tipus de retenció que li corresponguin en funció de les remuneracions abonades o satisfetes. A través d’aquest programa es poden calcular les retencions mínimes que hem de practicar segons les dades aportades d’ingressos i circumstàncies personals aportats en el model 145.

L’empresa és responsable del càlcul de les retencions i assegureu-vos que siguin correctes. A més a més ha de practicar les correccions oportunes si s’observen canvis significatius en les quantitats a percebre, sobretot en funció de variables o pagaments per objectius, per exemple. Són retencions mínines, ja que el treballador sempre pot demanar un increment del tipus a aplicar.
29/11/2012

Guia del nou IVA per a pimes

Via: Con tu negocio

Etiquetes: ,
25/10/2012

Calculadora de sou net per autònoms

La gent de Tu sueldo neto, han tret una aplicació (beta) web, on qualsevol autònom/a pot calcular  quina quantitat li queda al final, té en compte els següents conceptes:

  • l’edat
  • si és una alta nova
  • la base de cotització per la qual es vol cotitzar
  • tipus d’activitat
  • treballes a Ceuta o Melilla
  • tens alguna discapacitat
  • cotitzacions per incapacitats temporals, per desocupació…
  • tipus d’IRPF
  • tipus d’IVA

Hem proposat un supòsit de facturació de 40.000€ i els resultats són els següents:

read more »

09/08/2012

Infografia sobre l’iva i els canvis en diferents productes

A partir de l’1 de setembre canvia el tipus general d’iva i també varia en funció del seu producte.

Via: Tics y formación

Etiquetes: ,
11/01/2011

Com tramitar la baixa d’autònoms

Les baixes tenen efecte des del dia 1 del mes següent al que el treballador va cessar la seva activitat

El tràmit de baixa del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) ha de fer-se de manera correcta per no generar deutes en la Seguretat Social, a més d’evitar futures complicacions a la Declaració de la Renda amb l’Agència Tributària i amb l’Impost d’Activitats Econòmiques.

Demores en la baixa

Per donar-se de baixa, no s’exigeix un temps mínim de permanència en el RETA: si una persona inicia una activitat i al mes següent descobreix que el negoci no és sostenible, convé tramitar la baixa al més aviat possible. Tant per a les baixes com per a la variació de dades identificatives, domiciliaris i laborals, la Seguretat Social indica que es realitzin com a màxim als sis dies posteriors al cessament. Les baixes sol·licitades dintre del termini i en la forma escaient tenen efecte des del dia 1 del mes següent al que el treballador cessa en l’activitat.

Ara bé, si no es comunica la baixa -encara que el treballador hagi interromput la seva activitat comercial o professional-, no s’extingirà l’obligació de cotitzar i s’acumularà un deute amb l’Estat, que podrà reclamar-se en el futur. La situació d’alta (encara que s’interrompin els pagaments mensuals), seguirà vigent fins al dia en què la Tresoreria General de la Seguretat Social conegui el cessament en l’activitat.

Davant una baixa mal comunicada es manté vigent l’obligació de cotitzar, però no el dret a les prestacions

Fins i tot en aquest moment, l’autònom té la possibilitat de demostrar la interrupció del seu treball per compte propi, però aquesta tasca ocasiona importants trastorns perquè cal comptar amb proves que indiquin de manera fefaent enfront de la Seguretat Social que el cessament de l’activitat va tenir lloc en data diferent a l’efecte de l’obligació de cotitzar. Fins i tot en el cas que el treballador pogués demostrar-ho, encara podrà quedar al seu càrrec el reintegrament de possibles prestacions percebudes de manera indeguda -com determinats subsidis o ajudes que ofereix el RETA per a certes activitats-.

On realitzar el tràmit

És freqüent creure que el primer pas per gestionar la baixa en el RETA ha de fer-se a les oficines de la Seguretat Social, però no és així. El tràmit s’inicia a l’ajuntament, segueix en l’Agència Tributària i culmina en la Tresoreria.

Ajuntament: l’objectiu és donar-se de baixa de l’Impost d’Activitats Econòmiques. Es realitza a l’ajuntament de residència, on en el seu moment es va sol·licitar l’alta, per fer constar el cessament en l’activitat.

Agència Tributària (AT): es comunica el cessament d’activitat i s’emplena el model 036, formulari per a la declaració censal d’alta, baixa o modificació.  Aquest imprès pot obtenir-se en qualsevol delegació de l’AT o a la pàgina web de l’entitat. El tràmit es presenta en la Delegació de l’AT corresponent al domicili fiscal declarat al moment de l’alta o a través d’Internet.

Si hi ha hagut un retard en la comunicació del cessament en l’activitat superior a tres mesos, al model 036 haurà d’adjuntar-se la documentació que provi i acrediti la data en la qual es va registrar el cessament, com a interrupció del contracte de lloguer del negoci, si ho hi hagués, o la baixa en l’impost d’activitats econòmiques realitzada a l’ajuntament. El termini que estipula la llei és d’un mes des del cessament de l’activitat.

Tresoreria de la Seguretat Social: en aquesta oficina es gestiona la baixa en el RETA. Cal presentar els tràmits precedents i emplenar el model TA0521, que facilita la Delegació Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social corresponent al domicili d’autònom. El termini és de sis dies naturals des del cessament en l’activitat.

En tot cas, els tràmits de baixa són els mateixos i en el mateix ordre que els realitzats per a l’alta, però les dates triades determinen diverses qüestions. L’essencial per no pagar de més és consignar com a data de baixa la de l’últim mes que es va a pagar: si l’autònom vol donar-se de baixa a l’agost i no pagar el mes de setembre, haurà de consignar com a data de cessament d’activitat el 30 d’agost. A partir d’aquesta data correran els sis dies que disposa l’afiliat per presentar la baixa en la Seguretat Social.

Prestacions i ajudes

El retard a donar-se de baixa del RETA, a més d’acumular un deute amb la SS, pot implicar la pèrdua de beneficis en altres règims en què es trobi inscrit l’autònom. És el cas dels qui realitzen una activitat secundària per compte propi al mateix temps que treballen i cotitzen per compte d’altres. Ambdós règims són compatibles en general, però no per percebre l’assegurança de desocupació. Una persona que hagi treballat durant més de 10 anys per compte d’altri no tindrà accés a aquest si treballa alhora com a autònom. Per això, en temps d’acomiadaments, són nombrosos els treballadors que sospesen la conveniència o no de compatibilitzar ambdós sistemes.

No és obligatori que hi hagi un temps mínim entre la baixa del RETA i l’acomiadament per part de l’empresa empleadora per tenir dret a cobrar l’assegurança. La situació de compatibilitat d’ambdós règims no demanda cap tràmit especial més que la baixa per sortir d’aquesta situació. Solament serà necessari que, en el moment de l’acomiadament, la baixa en el RETA ja estigui tramitada.

Una altra situació diferent planteja la baixa del RETA quan el treballador autònom ha rebut alguna de les línies de subsidis dels ajuntaments per incentivar el treball per compte propi. Gran part de les CCAA concedeixen subvencions a fons perdut, l’import mitjà de les quals ronda els 5.000 euros. Així com cada comunitat dissenya aquestes línies en funció de les necessitats particulars de cada activitat, també estableix un temps mínim durant el qual el beneficiari ha de seguir dau d’alta en el RETA (en el cas de Catalunya són 3 anys). En aquest cas, si la baixa es registra abans d’hora, la subvenció haurà de retornar-se. Si transcorre el temps de permanència requerit i es presenten tots els informes de rendiment per rebre aquest tipus d’ajudes, la baixa podrà realitzar-se sense càrregues extra.

Via: Consumer

28/12/2010

Novetats fiscals per autònoms i empreses pel 2011

Les més importants:

Aprovats nous mecanismes per a la creació ràpida i barata d’empreses

Permetran tenir una SL operativa en un límit de cinc dies, a un cost que oscil.larà entre els 100 euros i 250 euros sempre que es compleixin les següents condicions:

  • Capital social entre 3.000 i 3.100 euros, amb un cost de 100 euros i 1 dia de termini.
  • Capital fins a 30.000 euros, cost de 250 euros i 5 dies màxim.
  • L’empresa a crear no ha de tenir una estructura de socis complexa que requereixi comprovacions d’identitats
  • L’empresa a crear ha de tenir uns estatuts tipus que pugui adaptar-gairebé canvis.

Es persegueix agilitzar al màxim tots els terminis, ja que la majoria es podran realitzar per internet, aconseguint tenir societats mercantils registrades i llestes per començar a operar entre un i cinc dies. Actualment tarden  entre 10 i 15 dies i un cost proper als 600 euros per a societats amb un capital de 3.000 euros.

Es podrà capitalitzar el 100% de la prestació per atur

Tota persona que tingui concedida la prestació per atur i que opti per l’autoocupació com a sortida laboral podrà obtenir el 100% de la prestació pendent de rebre per destinar-la a seu projecte empresarial (fer-se autònom o muntar una empresa), contra el 60% existent actualment de forma general, i el 80% per a menors de 30 anys i dones menors de 35.

S’eliminen a més els diferents percentatges que diferenciaven els casos particulars i s’estableix una única casuística que engloba totes les opcions.

Es modifiquen les bases mínimes i màximes de cotització per als autònoms el 2011

S’incrementen les quanties i es modifica l’àmbit temporal per seleccionar la base màxima a partir dels 47 anys.

Com a norma general les bases de cotització en autònoms pel 2010 queden fixades en les quanties següents:

  • Base mínima de cotització: 850,20 euros mensuals.
  • Base màxima de cotització: 3.230,10 euros mensuals

Nous tipus d’interès legal del diner i tipus d’interès de demora

4% i 5% respectivament, segons recull la Llei de Pressupostos Generals per al 2011.

 

Eliminació de la quota a pagar a les Cambres de Comerç

Encara que l’any 2010 serà l’últim any en què les empreses hauran d’abonar de manera obligatòria aquesta quota, i voluntari a partir del 2011, sembla haver una escletxa legal a través del qual això no sembla del tot factible. Atès que les empreses segueixen tenint l’obligació de pertànyer a les Cambres, aquestes poden reclamar el seu dret al cobrament de les quotes per aquesta pertinença.

 

Entrada en vigor de la responsabilitat penal de les empreses

Segons l’última reforma del Codi Penal que va entrar en vigor ahir, les persones jurídiques poden ser jutjades per via penal dels presumptes delictes comesos en nom de la pròpia empresa o pels directius o empleats de la mateixa.

Per tant és responsabilitat de l’empresa el dotar-se d’un sistema de control intern que permeti la detecció i denúncia de les persones que puguin cometre alguna acció delictiva, de les característiques que el Codi especifica, per no ser responsable subsidiari d’aquests actes i, per tant, no ser imputat i condemnat amb penes que puguin portar a la dissolució de la pròpia empresa. Aquesta responsabilitat penal només afecta les empreses privades, i és que el sector públic queda fora d’aquesta regulació.

Obligatorietat de la factura electrònica per a contractes amb les administracions públiques

Des del passat 1 de novembre de 2010, totes les persones físiques o societats mercantils que emetin factures a les Administracions Públiques de l’Estat han de fer-ho mitjançant el sistema de factura electrònica.

Aquesta mesura pretén fomentar, inicialment a través de la facturació a l’Administració de l’Estat i intentant estendre el seu ús a la resta d’operacions mercantils, la utilització d’aquest sistema electrònic d’emissió, enviament i recepció de factures.

Es rebaixen els requeriments per emprendre mitjançant franquícia

La crisi també es nota en aquest tipus d’iniciatives ja que la inversió mínima per iniciar un negoci d’aquest tipus es situa ara en una mitjana d’uns 30.000 euros en lloc dels 60.000 de fa uns anys. En molts casos passava que les condicions econòmiques que imposaven les marques, cànons, despeses de publicitat obligatoris, inversions a realitzar, pagament d’un tant per cent de la facturació, etc. podrien fer dubtar sobre la conveniència d’adoptar aquest sistema per a un negoci propi.

 

Via: ACN

02/11/2010

Calendari del contribuent: novembre 2010

Etiquetes:
%d bloggers like this: