2nd ACC1Ó-IESE-MOVE Workshop on Innovation Series

El segon taller sobre innovació, co-organitzat per ACC1Ó, IESE Business School i MOVE, ha girat al voltant de diferents temàtiques sobre la gestió de la innovació des de les vessants acadèmica i empresarial amb la participació de diversos experts en la matèria. La jornada es va fer el passat 5 de maig a Barcelona.

Com mesurar els beneficis i els costos de la cooperació en R+D

La professora Reinhilde Veugelers, de Managerial Economics, Strategy and Innovation a la Katholieke Universiteit Leuven, que ha analitzat els costos i les oportunitats de la cooperació en R+D i la participació en els consorcis finançats per la UE.

Molts programes d’R+D de les administracions, com el 7è Programa Marc, van enfocats a projectes de col·laboració internacional entre empreses. Aquest material presenta conclusions de publicacions i enquestes a empreses sobre els avantatges, inconvenients i resultats de participar en aquests tipus de programes.

Idees força:

Diverses publicacions afirmen que les empreses participen en programes principalment per compartir costos i riscos, generar sinergies, adquirir coneixement extern i aprofitar recursos públics.

Els problemes dels projectes de col·laboració es troben en la pèrdua o mancança d’informació, la incertesa del resultat, la possible incapacitat per adquirir coneixement extern i l’exposició a col·laboracions oportunistes.

Els desbordaments spillovers en coneixement són els principals motius de col·laboració. Com més potencial i capacitat d’incorporar coneixement nou a l’empresa, més rendibles són les participacions en projectes de col·laboració.

Pel que fa als resultats empírics, estudis economètrics a empreses de diferents països europeus també conclouen que, com més alts són els costos d’un projecte de recerca i més probables són les desbordaments de la col·laboració, més alta és la predisposició a participar-hi.

Com més segurs són els mecanismes de protecció del coneixement en una empresa (patents, complexitat de disseny de producte, rapidesa de sortida al mercat), més alta és la probabilitat de col·laborar en projectes d’R+D.

Anàlisis economètriques d’enquestes d’empreses participants en el 7è Programa Marc de la Unió Europea confirmen els resultats positius en capacitats científiques o tecnològiques. Els resultats a nivell comercial són indirectes.

Les empreses que participen en Programes Marc, en general grans empreses amb alta capacitat d’R+D, veuen beneficis com poder abordar projectes de molt llarg termini i alta complexitat, explorar àrees adjacents al seu core business i adquirir capacitats tecnològiques complementàries.

En resum, els beneficis de participar en aquests programes van més enllà de la mera compartició de costos i riscos, i busquen explorar noves idees, aprendre de col·laboradors d’elit, aprofitar desbordaments i guanyar reputació i contactes. No obstant, per assolir aquests beneficis cal el compromís de la direcció general de l’empresa, la involucració de l’equip de projecte i l’encaix total en l’estratègia d’innovació de l’empresa.

Mira el vídeo

Com influeix la proximitat en la col·laboració de recerca entre empreses i universitats

La segona xerrada l’ha fet Pablo d’Este, recercador de l’Institute of Innovation and Knowledge Management,  ha reflexionat sobre els models de col·laboració universitat-empresa.

Quin tipus de proximitat importa realment per a la creació de la relació entre universitat i empresa en el camp de la recerca? Com podem mesurar aquesta relació? Amb aquest material, el professor Pablo d’Este analitza aquesta relació a través d’un estudi que destaca la proximitat geogràfica com a valor essencial, però no únic.

Idees força:

La interacció universitat–empresa afavoreix l’establiment de xarxes socials entre els socis participants

La proximitat geogràfica afavoreix els vincles que involucren l’intercanvi de coneixements tècnics avançats i científics, que requereixen freqüents contactes personals

Hi ha altres proximitats que també poden influir, com ara la que pugui existir entre socis institucionals, tot i que mai no podrà substituir la geogràfica.

L’existència de clústers empresarials disminueix la importància de la proximitat geogràfica entre universitats i empreses per les pròpies dinàmiques col·laboratives del clúster.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: