Segons la Wikipedia, “podem considerar una ciutat com ‘intel·ligent’ quan les inversions en capital humà i social, i en infraestructures de comunicació tradicionals (transport) i modernes (ICT), fomenten un desenvolupament econòmic sostenible i una elevada qualitat de vida, amb una sàvia gestió dels recursos naturals, a través d’un govern participatiu “[1].
Des del punt de vista tecnològic, una Smart City ve a ser un sistema de gran complexitat (‘system of systems’), o un ecosistema en el qual co-existeixen múltiples processos íntimament lligats i que resulta difícil abordar de forma individualitzada [2] [3]. 
A la pràctica, entenem que una ‘Smart City’ és una ciutat compromesa amb el seu entorn, amb elements arquitectònics d’avantguarda, i on les infraestructures estan dotades de les solucions tecnològiques més avançades per facilitar la interacció del ciutadà amb els elements urbans, fent la seva vida més fàcil. L’entorn fa referència tant als aspectes mediambientals, com als elements culturals i històrics. Un plantejament com el descrit exigeix a aquelles ciutats que aspiren a ser considerades com ‘intel ligents’ a renovar i millorar constantment les solucions tecnològiques aplicades, amb la finalitat de millorar l’eficiència dels seus processos i la qualitat de vida en el seu entorn. Això ens porta a un detall important: la categoria ‘smart‘ no és duradora, és a dir, no està associada a la consecució d’una meta, sinó que implica més aviat el compromís per part dels diferents agents involucrats en un procés constant de millora , amb un potencial gairebé infinit, i un objectiu no menys llunyana.
Què és més important, la tecnologia o els aspectes econòmics?
Al marge de les nostres preferències respecte a la millor manera de descriure una Smart City (la socioeconòmica, la tecnològica, o la interpretació generalista més popular), hi ha aspectes bàsics no tecnològics de gran importància que cal tenir en compte. Els més rellevants són:
- Les referides millores en eficiència i qualitat de vida, es solen dur a terme mitjançant actuacions de diferents tipus, que solen materialitzar-se en forma de serveis al ciutadà suportats a través de diferents tipus de solucions tecnològiques.
- Abordar actuacions enquadrades en un projecte de Smart City amb unes mínimes garanties d’èxit exigeix el compromís inequívoc i ferm entre els diferents agents involucrats en el procés.
- Quan parlem dels agents implicats, fem referència a tots aquells que estan, d’una manera o altra, presents al llarg de la cadena de valor. Són d’especial rellevància els usuaris i les entitats públiques que els representen (fonamentalment els ajuntaments i les CCAA).
- Parlar de la cadena de valor implica tenir en compte els models de negoci associats als diferents processos i serveis considerats en relació amb cada actuació específica.
- Els aspectes de negoci són essencials, no tant per les motivacions comercials de les companyies involucrades, sinó per la necessitat d’assolir models sostenibles per al manteniment de les infraestructures. A més de les millores en eficiència, un dels efectes perseguits amb més interès en la major part dels projectes existents en l’actualitat és la promoció de l’activitat econòmica, promovent noves oportunitats de negoci per a emprenedors i empreses locals.
Hi ha un únic model de Smart City?
Existeixen innombrables iniciatives de ‘Smart Cities’ per tot el món, i múltiples aproximacions al mateix concepte. Per tal de crear una taxonomia que ens permeti analitzar el panorama actual amb un mínim rigor, podríem classificar aquestes iniciatives dins d’un nombre limitat de categories segons el seu enfocament principal:
– Eficiència i gestió energètica: Màlaga [4], Amsterdam [5].
– Entorns de negoci i ‘economia del coneixement’: Luxemburg, Dubai, Malta, Kochi [6].
– Transport i mobilitat urbana: Singapur, Brisbane, Estocolm, Maastricht.
– E-Govern i participació ciutadana: Tampere, Turku, Alburquerque.
– Medi-ambient: Copenhaguen, Vancouver, Melbourne, Montpeller.
– Urbanisme (també energies i entorns de negoci): Masdar, Sondgo.
– Turisme i activitat cultural: París, Londres, Salzburg, Bruges, Sidney, Zuric, etc.
– Sanitat i atenció personal: París, Granada, i una llarga llista de ciutats arreu del món …
A més d’aquestes categories, mereix menció especial l’existència d’iniciatives de Smart City orientades a la creació d’infraestructures experimentals de recerca per a l’avanç en temàtiques associades a les tecnologies relacionades amb la Internet del futur i les seves aplicacions. El projecte de referència en aquesta categoria és SmartSantander [7], que està desplegant 20.000 dispositius Iot (Internet of Things), la
major part d’ells en l’àrea urbana de Santander i els seus voltants. Les infraestructures creades permetran validar noves alternatives tecnològiques, i avaluar de forma pràctica serveis basats en la xarxa desplegada per monitoritzar llocs i serveis com els autobusos urbans, els aparcaments públics, les platges i el port, els parcs municipals, els serveis de recollida i tractament d’escombraries, etc.
SmartSantander és un projecte recolzat, i parcialment finançat per la Unió Europea (UE) dins del seu 7è Programa Marc, per seguir avançant en el desenvolupament de la Internet del futur, les tecnologies necessàries, i la seva projecció social. Durant els últims anys, la UE ha vingut promovent de manera constant i decidida una estratègia que permetés aconseguir un desenvolupament ‘intel ligent’ de les àrees metropolitanes basat en els principis exposats [8].
Les diferents categories de Ciutats Intel·ligents , fan un ús intensiu de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), i és aquest un aspecte comú que té enorme transcendència tant des del punt de vista tècnic com de negoci:
– Des del punt de vista tècnic, perquè està íntimament relacionat amb l’evolució cap a l’anomenada Internet del futur, particularment pel que fa a la Internet de les Coses (Internet of Things).
– En relació amb el negoci, perquè per als actors implicats en la cadena de valor suposa canvis significatius en el seu model de negoci, i perquè les primeres estimacions sobre el seu volum i potencial de creixement són considerables [9] [10].
Quins avantatges aporta una Smart City a les institucions públiques?
Des de la perspectiva dels responsables municipals dels serveis al ciutadà, la gestió automàtica i eficient de les infraestructures urbanes aporta alguns avantatges evidents: d’una banda la reducció de la despesa, i d’altra la millora dels serveis. A la pràctica, els beneficis són molt més amplis, i van des de la possibilitat de crear nous serveis que responguin millor a les necessitats específiques dels ciutadans, fins a les avantatges específiques pròpies de cada servei concret (millora de la mobilitat, estalvi energètic, millores d’eficiència, etc.).
L’envergadura d’aquest tipus de projectes fa que només es puguin abordar amb prou garanties d’èxit des d’un sòlid compromís entre les institucions públiques (per al seu finançament), i els líders tecnològics, necessaris per a la investigació i disseny de les solucions que proporcionin les funcionalitats requerides i assegurin la seva viabilitat tecnològica.
I quines són els avantatges per al ciutadà?
Les necessitats i preferències dels ciutadans són molt diverses. Per això, la major part de les actuacions iniciades en les primeres fases d’implantació de projectes Smart City estan orientades a proporcionar serveis per als quals hi ha una demanda evident:
- gestió de la mobilitat i l’aparcament urbà
- millorar el trànsit i disminuir els temps de cerca de lloc d’aparcament
- disminució de les cues i els temps d’espera en les oficines municipals i els centres de salut, etc.
No obstant això, si les infraestructures es plantegen des de l’inici d’una manera prou flexible, podran ser utilitzades en el futur per proporcionar serveis avançats, que probablement ni s’imaginaven en el moment del seu desplegament. També farà viable econòmicament proporcionar solucions per a col·lectius més reduïts, permetent l’entrada a nous proveïdors de serveis, contribuint així a rendibilitzar els costos d’implantació d’aquestes infraestructures i garantir-ne la seva sostenibilitat. Per citar només alguns possibles nous serveis no tan comuns avui en dia: “Els sensors del transport públic podien determinar si l’autobús que espera l’usuari va molt ple o amb retard, oferint alternatives, bé a través de panells informatius o al telèfon mòbil , les persones que pateixin lèrgia podrien rebre alertes al seu telèfon quan la concentració del lergen que els afecta superi determinats nivells en qualsevol àrea de la ciutat, mostrant-li els serveis mèdics més propers en cas necessari, els sensors en les àrees de jocs infantils podrien detectar si un nen s’allunya de l’àrea i avisar als seus pares … “.
Pot transformar-se qualsevol ciutat en una Smart City?
En l’entorn urbà es donen les condicions necessàries perquè l’aplicació de les tecnologies de la informació arribi a la massa crítica necessària perquè la seva implantació es rendibilitzi en terminis més curts gràcies als avantatges inherents a les economies d’escala i abast. Per aquest motiu, les Ciutats Intel·ligents estan acaparant cada vegada més l’atenció dels ciutadans i els responsables de les AAPPs, que veuen en aquesta aposta per la modernització de les infraestructures urbanes una possible solució a alguns dels seus problemes més quotidians.
D’acord amb aquests principis, són les ciutats més populoses les que solen disposar de més capacitat financera, i d’una certa avantatge competitiu a l’hora d’abordar projectes i actuacions per dotar d’intel ligència a les seves infraestructures. Malgrat tot, l’actual conjuntura econòmica, i les limitacions pressupostàries motivades per la necessitat de contenció de l’endeutament públic, fan que no es puguin establir regles clares al respecte. A més, hi ha factors no econòmics, com són la flexibilitat dels processos administratius i l’agilitat dels òrgans de decisió que afavoreixen les poblacions de mida mitjana (200.000-300.000 habitants) respecte a les grans urbs i les mega-ciutats (més de 3 i 10 Milions d’habitants respectivament).
Des del punt de vista tecnològic, implantar solucions avançades en la major part dels sectors d’aplicació implica abordar diversos reptes tecnològics. Un dels més significatius és el processament de grans volums d’informació en temps real, transformant en coneixement les dades recollides de forma automatitzada. Per això són necessàries plataformes que suportin les comunicacions entre màquines (M2M o Machine to Machine), facilitant que els objectes quotidians es comuniquin entre si per fer realitat el paradigma de la Internet de les Coses (Iot). També és necessari disposar de les plataformes necessàries per a construir nous serveis avançats, capaços d’automatitzar processos, elaborar continguts, o generar avisos d’acord amb les nostres necessitats del dia a dia.
[1]. “Smart cities in Europe”. A. Caragliu, C. del Bo, P. Nijkamp (2009)
[2]. “The Smarter City”. IBM. http://www.ibm.com/thesmartercity
[3]. “Smart Cities: Vision”. MIT. http://cities.media.mit.edu
[4]. “Màlaga SmartCity. Un model de gestió Energetic sostenible per les ciutats del futur “. http://portalsmartcity.sadiel.es/
[5]. “Smart Amsterdam”. http://amsterdamsmartcity.com/ # / nl / home
[6]. SmartCity, tecom Investments. http://www.smartcity.ae/, http://www.smartcity.ae/about-us/related-links/
[7]. SmartSantander. http://www.smartsantander.eu
[8]. Komninos, Nicos (2009). “Intelligent cities: towards interactive and global innovation environments”. International Journal of Innovation and Regional Development (Inderscience Publishers), pags. 337-355.
[9]. High level estimate given by IDC Report Boston March 4, 2010.
[10]. Machine-to-machine device connections: worldwide forecast 2010-2020. Steve Hilton. Analysis Mason. December 2010.
Via: Fundacion telefónica
42.010166
1.519289
M'agrada S'està carregant...
s.
Endavant amb la teva idea de negoci 