Archive for Setembre 17th, 2010

17/09/2010

Oferta de feina a l’ONG Seo/BirdLife

SEO / BirdLife busca una persona dinàmica i compromesa amb la conservació de les aus i la natura per liderar l’organització des de la posició de director executiu.

Es tracta d’una gran oportunitat per treballar amb un equip humà excepcional en una de les ONG mediambientals més influents a Espanya i Europa.

El lloc consisteix a dirigir el treball i desenvolupament de SEO / BirdLife d’acord al Pla Estratègic, assegurar la bona governança de l’organització en termes de recursos humans, gestió financera i administrativa, representar SEO / BirdLife en fòrums nacionals i internacionals i desenvolupar la reputació i imatge de l’organització, tot això en estreta col.laboració amb la Junta Directiva i la resta del personal directiu.

Es requereix titulació superior, experiència de cinc anys en un lloc executiu similar, preferiblement al Tercer Sector, anglès fluid parlat i escrit, i excel·lent capacitat de comunicació.

Més informació

Via: Seo/BirdLife

17/09/2010

Llibre sobre emprenedors que enceten negocis d’escassa inversió inicial i guanys immediats

Aquest són els emprenedors que enceten negocis d’escassa inversió inicial i guanys immediats. ‘The bootstraper bible’ és un treball de Seth Godin sobre els negocis que reporten guanys immediats a partir d’una primera inversió petita. Els emprenedors que els posen en marxa es caracteritzen per estar centrats en els negoci, per sobreviure a curt termini i pensar a llarg termini, per voler saber més que ningú de la seva matèria i per ser venedor i no subcontractar.

Us deixem la sinòpsi que en fan al blog Grandes Pymes

Seth Godin ha escrito un mani­fiesto titu­lado “The Boots­trap­per Bible” que os reco­miendo viva­mente. Está dis­po­ni­ble gra­tis en changethis.com y con esto esta­ría todo dicho para los que os defen­déis en inglés. Dicho de otro modo, si podéis, iros ahora mismo a changethis.com y leedlo entero.Para los demás, me per­mito apun­tar algu­nas ideas bási­cas. Son meros esbo­zos de las líneas fun­da­men­ta­les y no pue­den sus­ti­tur a libro, pero espero que por lo menos os hagan reflexionar.

Intro­duc­ción

Este libro está diri­gido a quie­nes desean empe­zar un nego­cio obtenga bene­fi­cios empe­zando con poco dinero, un boots­trap­per.

Un boots­trap­per

  1. Está cen­trado en su negocio.
  2. Piensa en el largo plazo, a corto plazo se cen­tra en sobre­vi­vir. Quien resiste gana.
  3. Se empeña en saber de su nego­cio más que nadie.
  4. Es un ven­de­dor. No sub­con­trata la venta por­que per­de­ría sus ganancias.

Nego­cios gran­des y pequeños

  1. Un pequeño nego­cio es tan dife­rente de una com­pa­ñía como el ping-pong lo es del tenis.
  2. La ven­taja de una gran com­pa­ñía son: cana­les de dis­tri­bu­ción asen­ta­dos, acceso al capi­tal, mar­cas cono­ci­das, reco­no­ci­miento por los clien­tes y exce­len­tes profesionales.
  3. Un nego­cio pequeño no puede ven­cer si trata de com­pe­tir con una gran com­pa­ñía a esos niveles.
  4. Las ven­ta­jas de un pequeño nego­cio son: nada que per­der, le basta un pequeño nicho, el jefe sabe lo que pasa en todas par­tes, inves­ti­ga­ción y desa­rro­llo rápido, menor buro­cra­cia, mayor sim­pa­tía mutua, gas­tos corrien­tes redu­ci­dos, mayor fle­xi­bi­li­dad en el uso del tiempo,

La estra­te­gia del gusanito

Empieza con un nego­cio muy pequeño como prueba. Ofrece un gran ser­vi­cio. Cén­trate en un cliente a la vez. Poco a poco añade nue­vos productos.

Una gran idea te matará

Lo que nunca se ha hecho, algo tan bueno, tan atre­vido que debe valer millo­nes de dóla­res. Eso te matará.

El nego­cio adecuado

  1. Debe obte­ner bene­fi­cios antes de un deter­mi­nado plazo pre-fijado. Si no es así, cambia.
  2. Debe poder ser pro­te­gido. ¿Qué impe­dirá a la com­pe­ten­cia hacer lo mismo que tú una vez que dé dinero?
  3. Debe ser capaz a medio plazo de finan­ciarse a sí mismo.
  4. Debe ser flexible.
  5. Opcio­nal — Estra­te­gia de Salida (Posi­bi­li­dad de ven­der el negocio).
  6. Un nego­cio barato no es siem­pre un buen negocio.
  7. Es más sen­ci­llo empe­zar por un modelo de nego­cio ya exis­tente y adap­tarlo a tus cono­ci­mien­tos y las opor­tu­ni­da­des que inven­tar uno nuevo desde cero.
  8. Un nego­cio “abu­rrido” puede ser muy bueno.
  9. Un nego­cio es un pro­ceso, no un producto.
  10. No hagas un nego­cio pen­sado en la gente como tú. Inves­tiga. Estudia.
  11. Es casi impo­si­ble hacer que triunfe un nego­cio que requiere la fabri­ca­ción y dis­tri­bu­ción de miles de uni­da­des par­tiendo de poco dinero.
  12. El coste de la pri­mera venta es enorme.

La pro­fe­sio­nal y la emprendedora

(Nota: Seth emplea el género feme­nino en ambos casos).

  • La pro­fe­sio­nal inde­pen­diente vende su talento.
  • La empren­de­dora cons­truye algo mayor que ella misma.
  • Una pro­fe­sio­nal inde­pen­diente puede con­ver­tirse en empren­de­dora si aprende a sobrevivir

Mate­má­ti­cas

  1. Si te que­das sin dinero, te que­das sin negocio.
  2. Es mejor aho­rrar e inver­tir que financiarse.
  3. Se pesi­mista en cuanto a los beneficios.
  4. La forma más segura para cono­cer si un empren­de­dor triun­fará es fijarse si cam­bia su estilo de vida cuando empieza un negocio.
  5. El momento de tener varias fuen­tes de ingreso es siem­pre antes de que te que­des sin dinero.
  6. La deuda, por lo gene­ral es mala. No pidas pres­tado para cubrir gas­tos. Evita los prés­ta­mos per­so­na­les a cual­quier precio.
  7. La liqui­dez es buena.

Si con­si­gues ven­der, lo demás viene solo.

Reglas:

  • Sobre­vi­vir es vencer.
  • Una vic­to­ria llama a otra victoria.
  • Adapta tu nego­cio cada tres meses. (De aquí tomé la idea para mi pro­pio nego­cio )
  • A quien buen (cliente, empleado, socio) se arrima, buena som­bra le cobija.

Publi­ci­dad

  • Fun­ciona a largo plazo.
  • Debe ser regu­lar, persistente.
  • Debe trans­mi­tir un men­saje claro.
  • Debe medirse y evaluarse.

Socios

  • Evita con­tra­tos que pare­cen jus­tos ahora, pero no cuando el volu­men de ingre­sos sea grande.
  • Las ideas valen muy poco si el que la pro­pone no se com­pro­mete en ella.
  • Da a todo el mundo la posi­bi­li­dad de salir, sin hun­dirte en el proceso.

Via: Barcelonaactiva

17/09/2010

Primera edició del concurs d’idees i iniciatives empresarials Neec 2010

L’associació de Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya (NEEC) ha convocat la primera edició del seu concurs d’idees i iniciatives empresarials. Ineecciativa Emprenedora de Catalunya ha estat concebut amb la intenció d’impulsar idees, obrir la participació a tothom i crear una comunitat d’emprenedors, empresaris i particulars amb idees. La convocatòria pretén fomentar la iniciativa, la participació i la compartició.

Terminis

  • Presentació d’idees a partir de l’11 de setembre
  • Fi de presentació d’idees 22 d’octubre
  • Votació 23 d’octubre
  • Publicació dels resultats 10 de desembre

Bases i condicions de participació

1. Introducció – comentaris del president de la NEEC

INEECIATIVA és un projecte de la Neec per incentivar i excitar el talent creatiu i emprenedor del nostre país. Aquesta iniciativa pionera fonamenta la seva raó de ser en tres grans eixos, que son a la vegada una ferma convicció de qui, de forma altruista treballem i col·laborem amb la nostre associació, aquests són:

Inquietud i imaginació:

Cal que els ciutadans del nostre país fem un exercici de responsabilitat i siguem capaços de mostrar una permanent actitud d’observació del nostre entorn, d’aquesta forma podrem copsar en primera persona allò que cal per esdevenir una millor societat pel que fa a la convivència, a la tecnologia, al medi ambient, a la economia, la indústria, etc. Així, amb actitud inquieta i amb creativitat, podrem aportar punts de vista diferents i solucions a qüestions que ens preocupen i que ens afecten i que no faciliten el desenvolupament general.

Intercanvi i col·laboració:

Calia que algú desenvolupes un claustre d’encontre de totes les persones preocupades per aquest desenvolupament. Un claustre obert i participatiu en que l’intercanvi d’opinions, les oportunitats, les idees, els invents, les inquietuds de tothom fossin reconegudes i brindades al coneixement comú per que junts multipliquem les opcions d’endegar-les. Aquest algú ha estat la NEEC i d’aquesta forma posem de nou en pràctica la nostra voluntat de contribuir de forma taxativa al desenvolupament i al fet emprenedor.

Reconeixement i suport:

Cal però que aquest claustre sigui verdaderament obert, que no recaigui en ningú determinat el seu destí i el de totes les idees que d’ell en sorgeixin, es per això que hem ideat el seu mecanisme, amb capacitat d’auto generació i avaluació. Un mecanisme propi, realment singular i original que porta a la participació a un estat de democràcia pura al nostre entendre, sota la màxima de “tan fas tant vals”.

Així, esperem que trobeu encertada i útil aquesta plataforma que us brindem i que junts sapiguem treure’n el millor partit.

J. Oriol Brutau Vallet, president.

Setembre de 2010


2.1. Context de participació

La plataforma Ineeciativa de l’associació Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya ha estat pensada i ideada per l’actual junta de l’associació i te per objectiu fomentar la participació ciutadana en la creació, desenvolupament i intercanvi de propostes pel desenvolupament general del país, global i l’esperit emprenedor.

El propòsit de la plataforma es el de fomentar la participació i intercanvi d’idees amb valor, a la vegada que de dibuixar el mapa participatiu al conjunt de Catalunya.

Per la seva mecànica, la plataforma vol ser una eina de gestió i no de control, per això la seva peculiaritat. Tot i això, la NEEC i els responsables designats vetllaran per un correcte funcionament en les diferents fases i etapes ja siguin aquestes de tipus tecnològic, operatiu, funcional, etc. En aquests sentit la NEEC es compromet a vigilar per que la plataforma sigui un instrument per sumar, per aportar valor i promoure els nostres valors, per això es pel que estem destinant talent, esforç i dedicació.

Tota acció que considerem fraudulenta serà exclosa de la plataforma per decisió unilateral de la NEEC i els seus responsables segons el propi criteri i en darrer terme segons el criteri del president amb càrrec en el moment de la causa.

Així, els valors que han de servir de guia i d’instruccions de participació per a tothom són: La bona voluntat i les bones intencions. La voluntat de compartir, el profit comú i la voluntat de progrés. El respecte pels altres, en condició, idees i creences. L’esperit emprenedor i la iniciativa. L’honestedat i tolerància. I totes aquelles accions i conductes que siguin respectuoses i de profit per la societat.


NOTA: el primer concurs del 2010 que va del període octubre desembre, és operatiu i real, però el considerem la prova (o versió Beta) a fi que puguem iniciar el 2011 amb condicions definitives.


Ineeciativa te una singular forma de funcionar que permet ser a qui participi, participant i jurat a la vegada, d’aquesta forma la NEEC aconsegueix mantenir el seu compromís de facilitador de l’emprenedoria com instrument.

En el transcurs de l’any es marquen TRES concursos de determinada durada, d’aquesta forma donem més oportunitats i dibuixem per estadístiques un mapa de participació sociodemogràfic mes real.

Aquest mapa te per finalitat dues qüestions o intencions finals, la primera ser capaços de recollir dades anònimes de participació únicament reflectint aquelles que fan referència a la informació que publiquem a la web de la plataforma, la segona intenció es la de fomentar la competitivitat en el territori.

A cada concurs, hi haurà un guanyador que serà designat pels propis participants.

Cada participant, ha de ser degudament registrat mitjançant el formulari que la plataforma facilita, ha de poder inscriure una idea amb una breu descripció, amb la finalitat de que pugui ser degudament entesa per la resta. Aquesta inscripció dona dret a la vegada i en segona fase a emetre un vot per una altra idea i que no sigui la pròpia.

Participar es gratuït.

Al final del període marcat la idea mes votada pels altres participants serà la guanyadora. Com a premi, a més del reconeixement i d’un certificat expedit per la NEEC, rebrà l’obsequi que una o unes empreses ha aportat de forma gratuïta per aquesta finalitat.

Les tres idees mes votades i valorades de cada concurs (3 concursos anuals) participaran a una valoració d’un jurat d’experts en emprenedoria, empresa, màrqueting, etc… i que atorgaran a la millor un reconeixement especial.

2.2 Bases:

Objecte i destinataris:

Idees de producte, de serveis, de negoci, de metodologies, de sistemes de desenvolupament econòmic, social, ambiental, etc. que tinguin per finalitat el desenvolupament social, econòmic, industrial, agrícola, artesà, de país, etc.

Sempre han de significar una millora, una nova idea o una nova hipòtesi amb respecte i que fomentin el progrés i el desenvolupament social sense barreres.

Poden participar totes les persones sigui quina sigui la seva condició, edat i ideari i que visquin als països catalans.

Les idees poden presentar-se a títol individual i o col·lectiu de dues o més persones o societat, organització, etc. però sempre representades per una d’individual i responsable de la idea a la plataforma.

Dotació:

Guanyador de cada concurs (3 anuals):

  • Certificat de reconeixement de la NEEC
  • Premi de l’empresa patrocinadora

Guanyador final anual:

Les tres idees mes votades de cada concurs i de forma anual seran valorades per un jurat expressament constituït i expert.

  • Certificat de reconeixement de la NEEC
  • Premi de l’empresa patrocinadora
  • Consultoria pel desenvolupament de la idea a empresa o producte de 30 hores de consultors experts.

Participants:

A tots els participants de cada concurs i pel sol fet de ser-ho entraran al sorteig de diversos obsequis aportats per l’empresa patrocinadora.

Jurat:

El jurat de cada concurs està configurat pels propis participants, qui amb la seva idea tenen dret a votar-ne una altre dins el període establert i anunciat.

Anualment es constituirà un jurat per valorar el conjunt de les 9 idees mes votades de l’exercici.

Confidencialitat i dades:

Les idees publicades a la plataforma Ineeciativa son públiques un cop publicades, de forma que puguin ser llegides i compartides. Així si la idea en la seva totalitat i o parcialitat ha de ser protegida, cada autor o propietari ha de seguir els tràmits marcats per la llei o normativa per compta pròpia. En aquest context, la NEEC no es en cap cas responsable de qualsevol infracció o incidència referent a la propietat, patens, registres, etc., de les idees presentades, que queda en exclusiva responsabilitat de qui la publiqui la seva protecció davant de tercers.

Les dades registrades en els formularis de la plataforma Ineeciativa queden degudament registrats en un formulari propietat de la NEEC. L’exercici per dret d’accés, rectificació, modificació, cancel·lació o oposició ho pot fer mitjançant correu electrònic a neec@neec.cat

Calendari:

En el transcurs de l’any s’obriran tres concursos amb dates d’inici de la inscripció, finalització i les diferents etapes. Aquestes dates seran publicades a la capçalera de la pàgina d’inici de la web de Ineeciativa, i que l’adreça és: ineeciativa.neec.cat

Les etapes són:

  • Inscripció d’idees (40 dies aprox.)
  • Tancament i període de votació (40 dies aprox.)
  • Presentació de resultats

El total de cada concurs tindrà una durada de 3 mesos aproximadament.

Informació:

Qualsevol consulta la podeu fer a traves dels formularis de consulta de la plataforma o directament a l’adreça de correu electrònic neec@neec.cat

Via: Barcelonaactiva

Etiquetes: ,
17/09/2010

Novetats estadístiques agràries del mes setembre a Catalunya

Novetats d'estadístiques

Es tracta d’un butlletí que s’edita setmanalment amb l’objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres  organismes i/o institucions nacionals i internacionals.

Si ho vols rebre existeix una  llista de distribució setmanal per donar-se d’alta  i també s’hi poden fer arribar  comentaris i suggeriments sobre els continguts del butlletí:

ne.gabinet.tecnic.dar@gencat.cat

Via: Butlletí de novetats estadístiques del DAAR

17/09/2010

El cultiu de la tòfona

Extracte de l’article del diari Expansión del passat 13 de setembre de 2.010, amb el títol: La trufa, una esperanza para el sector agrario. La ausencia de una marca fuerte para comercializar el producto es uno de los problemas del sector.

La trufa, ese hongo comestible definido como el diamante negro de la gastronomía, se configura como uno de los escasos pocos productos entables para el sector agroalimentario. Esta es la conclusión de un informe sobre el sector elaborado por Daniel Oliach, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya..
Pero el potencial se topa con algunos obstáculos en la realidad, como la escasa visibilidad de la trufa española a nivel mundial y la competencia creciente de nuevos productores, como China, Chile, Australia, Marruecos y EEUU.
El precio medio de la trufa negra en la temporada 2009-2010, según la Lonja de la trufa de Vic (Osona), ascendió a 371 euros por kilo. Es una cifra considerable, aunque un 30 por ciento inferior a lo que se abona en Francia.
El potencial de la trufa en Catalunya y en el resto de España está desaprovechado. Según Oliach, en Catalunya “el desarrollo de la truficultura ha sido mucho menor que en Aragón” y cuenta en la actualidad con 350 hectáreas, la mayoría en las comarcas de Lleida. El principal factor del escaso desarrollo es el mal resultado de las primeras plantaciones realizadas en los años 80, debido a la mala calidad de la planta y de falta de conocimientos de su gestión.
Aragón y Catalunya son las comunidades autónomas con mayor producción, aunque Catalunya aporta la mayoría de las exportaciones al sector. La producción española representa el 30% de la mundial y es de 21 toneladas anuales. Catalunya exportó el año pasado 13 toneladas de trufa fresca y 10 toneladas en conserva. El volumen de negocio de las ventas al exterior fue de 2,68 millones de euros, el 46% del total español, cifrado en 5,81 millones de euros. Las ventas al exterior aportan el 84% de la facturación al sector.
Catalunya concentra 15 de las 40 empresas que operan en España. Muchas comparten el negocio de las trufas con el de las setas. Las principales son Laumont, en Tàrrega (Urgell), Arotz Foods (Soria), propiedad de Ebro Puleva, y Conservas Carvi, de Tortosa (Baix Ebre).
La implantación de las trufas tiene un alto coste, pero su rentabilidad es provechosa. El coste de la puesta en marcha de una hectárea de cultivo de trufa negra es de 5.760 euros, según el Dossier Tècnic del Centre Forestal Tecnològic de Catalunya.
Uno de los principales problemas del sector es la ausencia de una marca fuerte. Los grandes productores mundiales son la italiana Urbani Tartufi y las francesas Plantin y Pebeyre. En España, la primera plantación trufera de la que hay constancia es la de Arotz , iniciada en 1979 y que sigue operativa.

Exportación
Francia recibe el 90% de la trufa exportada desde España. Según Oliach, allí es tratada y utilizada en numerosos preparados alimenticios, con lo cual el valor añadido resultante de los procesos de transformación se queda en el país vecino, así como la marca, comercializada como Trufa de Perigord.
Por esto, el sector se plantea implantar una marca comercial tipo Trufa de España, un proyecto que se creará si obtiene apoyo económico del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino. Miguel Segura, secretario de la asociación empresarial Fetruse, la patronal del sector, apunta que el proyecto se realizará “para evitar que la trufa española se comercialice en otros mercados internacionales sin denominación de origen”.
Catalunya y Aragón son las autonomías con mayor producción de trufas en España.

%d bloggers like this: